NO HI HA LLOC PER A LA RESIGNACIÓ
FiraTàrrega ens brinda l'oportunitat de conèixer la companyia andalusa Trasto Teatro, un dels fenòmens teatrals que mereixen més atenció del panorama contemporani peninsular i que per primera vegada podem veure a Catalunya.
Raúl Cortés, l'autor i director, és molt jove, però no és cap promesa, les seves obres no són temptatives, ha sabut crear un món poètic, escènic, vital, ben construït, sap fer Teatre de debò.
Al marge del teatre institucional, lluny de tot mercantilisme, Trasto teatro aposta pel que anomenen Teatro de la Decepción. Sense cap mena de suport de ningú, han fet de la decepció que senten (amb el món, amb el teatre, amb l'existència….) un motor, una palanca, un trampolí que els ha empès a convertir la dificultat en un repte fascinant. Els seus treballs han estat rebuts amb èxit a teatres d'Espanya, Mèxic, Brasil, Argentina… Però la seva opció és autogestionària, solen fer les funcions al menjador del seu pis de Màlaga, on tenen una llista d'espera que no se l'acaben i per on han passat milers d'espectadors.
Així, ha nascut un teatre intimista, on el públic sent respirar els actors. Una vivència única per als espectadors, un món poètic, esquinçat, tendre, rovellat… Costa posar-hi adjectius. L'humor és negre, enginyós. El llenguatge és brillant, d'una alta qualitat literària, però alhora visceral, tocant la misèria humana. La imatge és visualment potent i suggerent. Riallada i reflexió. Jocs escènics eficaços. Amb raó molts crítics els anomenen hereus de la Zaranda.
A "Los Satisfechos", un plat de menjar obre el debat entre tres personatges desesperadament famolencs, un frare, un enterramorts coix i una dona "una mica" puta. Personatges extrems, que ho han perdut tot, es debaten entre l'honradesa, la necessitat, la hipocresia i fins i tot la traïció. Un duel entre el ser i l'haver de ser. Un crit, al capdavall, des del fons de l'ésser. Amb tendresa i un riure afilat.
Les obres de Raúl Cortés han estat totes editades a Barcelona, per l'editoral Llaüt&Sensenom.
Us vull deixar unes frases del pròleg que Eusebio Calonge, el dramaturg de la Zaranda, va fer a "La trilogía del desaliento" ("Contadoras de garbanzos", "No es el viento, es la lluvia", "No amanece en Génova"), publicada per la mateixa editorial:
"La rareza de estos textos es que nos llevan, de nuevo, a una búsqueda de ese sentido perdido, el sentido de la vida. De nuevo las incertidumbres que recorre nos asoman al misterio. Esa ardiente oscuridad del existir, nos sigue escribiendo por dentro."
"Personajes tallados en un retablo antiguo con buril de sutiles metáforas, y que sin embargo laten vivos, quema sus almas, apenas rasguemos la patina de las palabras."
"Esta poética atormentada, en dolorosa pugna con cada palabra, surgida del abismo que se abre entre el hombre y el universo, caída en el tiempo, en el que la belleza cumple su remota función sagrada, dejando a un lado las trivialidades cotidianas, es Cántico, liturgia de los sentidos, donde los silencios que abre nos asoman a los confines de lo eterno, donde su latido, nos deja preguntas una y otra vez, incesantes, como las olas en la arena."
Si voleu viure una experiencia única, aneu a veure Trasto Teatro.
http://www.trastoteatro.com/
http://www.youtube.com/watch?v=TWgGwVNvwig
http://www.youtube.com/watch?v=w4QQ6GGjLlk
