Un equilibri entre allò animal i allò humà, una dansa entre allò inútil i allò bell. Tres personatges construeixen i destrueixen el present sense cap més objectiu que desafiar l’avorriment. Es coneixen tant que no necessiten parlar. Habiten un món on alguna cosa va passar, però no sabem el què. Busquen dins de llaunes una mica d’això, que en compartir-se es multiplica. Una invitació a jugar indiferents a qualsevol pensament. Un moment de felicitat compartida, amb un peu en aquest món, i un altre en una terra sense temps.
Encara no hi ha crítiques publicades