L'augment

informació obra


Direcció:
Pere M. Mestre
Intèrprets:
Pere Mestre, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Laura Dalmau, Joan Pere Zuazaga, Pepa Ramon
Escenografia:
Pepa Ramon, Laura Dalmau
Vestuari:
Laura Dalmau
Composició musical:
Oleg Zahiney
Il·luminació:
Dominic Hull
Companyia:
Teatro de lo Inestable
Autoria:
Anna Albaladejo
Sinopsi:

'L'Augment', o 'Com, siguin les que siguin les condicions sanitàries, psicològiques, climàtiques, econòmiques o d'una altra índole, posar de part vostra el màxim d'oportunitats quan demanau al vostre Cap de Servei un reajustament del vostre salari' porta a escena el text escrit per l'autor francès Georges Perec al 1970 'L'Augmentation', una peça inclassificable basada en un laberíntic joc de repeticions que conserva avui dia una rara eficàcia i una insòlita vigència.

En un moment en què els salaris s'estan qüestionant, en què s'exigeix molt més esforç per mantenir un sou mínim i a on les diferències entre les rendes altes i les rendes baixes són de cada cop més exagerades, aquesta reflexió sobre la necessitat d'equilibrar els salaris resulta de rabiosa actualitat. 'L'Augment' és l'enfrontament entre un home i l'Organització, entesa com a gran empresa, plantejat amb un humor despietat i inconfusible. El conjunt dels actors representa l'engranatge de la màquina i el públic és l'empleat. La màquina es dirigeix directament al públic i formula la descomposició de tots els pensaments del propi sol·licitant. Amb aquest muntatge, Estudi Zero vol generar emocions i reflexions obertes, sorprendre i fer partícip al mateix públic que es veurà implicat en el conflicte dels propis personatges i viurà en primera persona una situació molt especial.


Crítica: L'augment

03/09/2015

L'augment... del sopor

per Elisa Díez

(...) L'augment es un texto de George Perec que busca a través de la ironía y la sátira empalizar con el espectador y mostrarle situaciones tan normales, como las diferentes etapas que tiene que pasar un empleado para pedir un aumento de sueldo a su jefe.

El texto es un sinfín de repeticiones que requieren actores muy entrenados en las tablas y con una dicción y una locución que registre diferentes tonalidades vocales para que cada repetición resulte nueva, fresca, que haya diferencias con las anterior, porque sino el juego se vuelve monótono, aburrido y extenuaste, como es el caso.

Ya que los actores no dan la talla, al menos necesitaríamos un refuerzo por parte de la escenografía. Inexistente, la escenografía digo. No hay, y aunque en la foto aparezcan una especie de paredes simulando una oficina, la producción ha decidido erróneamente dejársela en casa. Craso error que provoca que el texto se sumerja en un sinfín infinito de momentos para el sopor. (...)

Trivial