Le Nid

Teatre | Dansa

informació obra


Intèrprets:
Jonathan Aubart, Nathan Chouchana, Inès Grunenwald, Yoanna Marilleaud, Mattia Maggi, Eliot Maurel, Laurène Thomas, Tom Vershueren, Ugo Stebel
Sinopsi:

Què passa quan el pollet surt del niu? Espectacle de teatre-dansa per a tots els públics que mostra el pas de la infància al primer estadi de l’edat adulta, fora del niu familiar protector. Joves entre 18 i 30 anys, que es pregunten sobre el futur, en un món complex amb perspectives incertes. El niu és l’espai de joc ideal per posar en escena les inquietuds. Un espai poètic propici per a la metàfora. Les immenses petites tragèdies humanes vistes amb humor, poesia i esperança.

Crítica: Le Nid

10/09/2018

Dolç despertar

per Núria Cañamares

‘Le Nid’ (El Niu) és la primera peça de la trilogia sobre les etapes de la vida amb què la companyia francesa Adhok ha enamorat el públic de FiraTàrrega 2018. Tracta del pas de la infantesa a l’adolescència, amb tots els descobriments que es van succeint, l’inevitable alteració d’hormones i la necessitat d’emprendre el vol cap a un destí incert sempre suggeridor.

Un repartiment de 9 actors i actrius experimenten aquesta metamorfosi des que sortim de l’ou fins que abandonem el niu –literalment i metafòrica– amb un relat sincopat que abraça la casa i l’escola, la família i els amics. Amb un humor blanquíssim, i servint-se del teatre, la dansa, el circ i la poesia visual, fan de l’anècdota el retrat d’una situació compartida per tots. I emocionen. Perquè tots recordem “aquella primera vegada que” o aquell punt d’inflexió que va marcar l’inici d’un final perquè poguessin arribar coses noves. Quines? Aleshores encara no ho sabíem i ens envaïen els dubtes i les pors.

‘Le Nid’ se’t clava a dins des de la primera escena, senzilla i d’extrema bellesa, i el vius íntimament segons la teva edat i experiència personal. Els més joves s’hi identificaran en un present immediat, els més grans retrobaran les sensacions amb un somriure de nostàlgia. Que bonica que és la ingenuïtat i que bonica que és també la manera que han trobat per explicar-la: a través del gest apareixent i desapareixent de l’interior del niu, de la coreografia grupal, de la presentació, del cara a cara, del text sincer... I, sobretot, sobretot, acompanyats d’una banda sonora absolutament meravellosa (‘Struggle for Pleasure’ de Wim Mertens).

I serà amb aquesta música amb la que s’allunyaran camí enllà per reaparèixer a ‘L’envol’, la segona part de la trilogia, centrada en la joventut i l’accés a la vida adulta. I més tard a ‘Issue de secours’, amb la vellesa al punt de mira.