Al seu pis, un personatge anomenat Serge ofereix cada diumenge als seus amics actuacions d’un a tres minuts. En aquests xous, Serge crea sorpreses a través d’absurditats de la vida quotidiana. Amb petites joguines amb control remot, bengales blaves, raigs làsers i llums intermitents Serge crea una col·lecció d’andròmines, un món de conte amb peces petites que són, temporalment, dutes a la vida.
L’effet de Serge retrata amb ironia diversos aspectes de la vacuïtat de la vida contemporània i la repetibilitat dels dies sense substància.
A escena, un assortiment d’objectes d’ús quotidià (un aparell de televisió, una taula de ping-pong, llibres, bosses de patates fregides, ampolles, objectes d’adorn) omplen l’escenari. El realisme cru dels objectes contrasta amb l’aspecte de l’improbable “apartament”: un rectangle de formigó interminable cobert amb catifes malva de paret a paret i una finestra de vidre amb vistes a un jardí petit i exuberant que sembla surar com en un estat d’ingravidesa. Aquesta vacil·lació entre diferents graus de realitat, evident en tots els aspectes de la peça, sotmet l’espectador a un estrany desequilibri, un desequilibri incòmode però estimulant, entre la realitat i la ficció.
Encara no hi ha crítiques publicades