Leonardo, somnis i malsons

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Jean-Philippe Hemery
Intèrprets:
Emilie Allera, Serge Budzinski, Marc Bureau, Isabelle Caron, Patrice Carpentier, Gilles Ecomard, Luc Fabry, Frédéric Goujon, Jérémie Guiot, Christian Moreau, Jean-Marc Noirot-Cosson, Marion Pépin, Julietta Roulet
Companyia:
Mal Pelo
Direcció:
María Muñoz
Sinopsi:

A través del somni d’un diàleg amb Leonardo da Vinci, Salaï, el seu deixeble, model i amant, revisita l’obra del mestre. Es pregunta sobre el seu coneixement en moviment, sobre la seva fam d’infinit revelada pels milers de pàgines dels còdexs. Leonardo, multiplicant la recerca, li mostra que tot està relacionat: anatomia, mecànica, dibuixos d’entrellaçats, estudi del vol dels ocells...

Leonardo volia pintar el vent. En el seu lloc, Plasticiens Volants reinventa les fantasies del geni esculpint l’aire.

Crítica: Leonardo, somnis i malsons

12/04/2019

Preciosa estampa aèria tan imaginativa com els somnis de Leonardo da Vinci

per Jordi Bordes

Les Plasticiens Volants practiquen un preciós treball d'espectacles de carrer. Amb la poètica de Comediants, però sense necessitat de grans fanfàrries, conviden a un petit viatge inspirat per l'univers de Leonardo da Vinci. Els globus, somc si fossin núvlos que tot  ho embolcallen (com una boira espessa) van circulant per sobre dels caps dels espectadors. Els manipuladors travessen enmig del públic i acaben encerclant petits grups. Els globus de formes molt preciosistes i amb una pintura que li aporta un barroquisme increïble, mostren l'habilitat de Leonardo en ensenyar alguns dels seus ginys, però rtambé s'atreveixen a fabular sobre el què somnia. Probablement, la paraula fa que la itinerància dels globus agafi una certa consistència, tot i que massa sovint, sona massa artificiós. Quan els globus (que també ho són, com tot invent) evoca a una poètica a una màgia molt més captivadora. 

L'encert que els globus circulin ben a prop del públic és un dels grans reclams i dels esforços perquè cap element trenqui la coreografia. Més quan afegeixen ritme, i velocitat amb les tropes (fetes amb voluntaris) que duen banderes per identificar els dos bàndols. La poètica dels globus recorda a la d'un altre artista que hi ha treballat sovint i que, darrerament trasllada és el seu  univers artístic del teatre a la plàstica: Joan Baixas, de La Claca. Darrerament s'han vist alguns treballs seus com Daurrodó (TNC, 2016) Música pintada (Mostra d'Igualada, 2012) o Brindis per Zoé (Radicals Lliure, 2008).