Les cigonyes venen de Tailàndia

Teatre

informació obra


Direcció:
Blanca Bardagil
Intèrprets:
Laura Riera, Boris Cartes, Lara Correa, Xavier Alomà
Escenografia:
Anna Tantull
Il·luminació:
Aina Vergés
Vestuari:
Marina Prats
So:
Damià Duran
Producció:
McGregor Teatre, Escena Nacional d'Andorra
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

La Rita és la germana de la Sandra. La Sandra és la parella d’en Jordi. Tots tres celebren que la Rita aviat serà mare i, entre brindis i rialles, juguen a un joc: cadascú ha de dir dues mentides i una veritat, i la resta ha d’endevinar quina de les tres coses és certa. Aquest joc aparentment innocent precipitarà els esdeveniments, i amb l’arribada d’en Guillem i la relació que hi tenen cadascun d’ells, ja no hi haurà marxa enrere.

Crítica: Les cigonyes venen de Tailàndia

22/06/2018

Personatges prims en thriller absorbent

per Jordi Bordes

L'aposta valenta dels MGregor Teatre li falta punch encara. Una trobada plàcida de germanes i un cunyat van apareixent elements que enrareixen l'ambient i no donen una sortida raonable a la peça. Un tipus de comèdia de bulevard com El nom o Art, per citar-ne dues de molt populars. Els personatges són prims i, tot i que hi ha s'intueix molts drames que els ha dut a una situació límit, aquestes situacions ho tenyeixen els personatges de contradiccions, de plecs ambigus en el seu comportament. La interpretació vol ser naturalista, però que costa trobar-li veritat en els moments més extrems del muntatge (i que no es poden desvetllar perquè cal mantenir la intriga als espectadors futurs). Hi ha un cert to gore, que potser podria créixer per donar-li un aire més farsesc. En tot cas, ara es revelen uns personatges amb uns passats foscos, que ensenyen les seves petiteses i petits egoismes. El gir final sí que posa tot a lloc. Bona troballa que pot ser molt efectiva en una peça de microteatre però que en una obra e durada mitjana, ha deixat massa temps desamparats als personatges en situacions de feblesa dramàtica, lamentablement.

És interessant l'obra pels temes generacionals que hi apareixen (la precarietat laboral, la insatisfacció en el món de la parella, l'amistat, el desig de la maternitat/ paternitat)... però hi apareixen massa poc apuntats. Probablement, seran temes que posteriorment amb major aprofundiment donaran densitat a l'escena i aquest enginyós muntatge (amb un títol molt suggerent) esdevindrà com una mena de recull dels temes de la dramaturga (un fet molt habitual també en els grans dramaturgs...). La recerca demana constància i  buscar més miralls amb els que el públic pugui emptatizar amb els protagonistes. Ànims!