Les Dominiques

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Rosa Cadafalch, Annabel Castan
Il·luminació:
Iñaki Garz
Escenografia:
Xavier García
Vestuari:
Lola Ripolles
Direcció:
Laura Vilar, Miquel Barcelona
Sinopsi:

Relat, en to de comèdia, dels últims dies de Jeanine Deckers, (“Sor Somriure”, la famosa monja cantant) que passarà juntament amb la seva parella, la també monja Annie Pecher en un humil pis d'un complex de gratacel en la perifèria de la capital belga. Una senzilla posada en escena que ens introdueix en la lluita tenaç de les dues protagonistes contra tots els estaments socials i religiosos que han marcat la trajectòria de les seves vides personals. Fidel reflex del moviment social de lluita i rebel·lió que caracteritzava els anys setanta.

Acuitades pels deutes i perseguits pel fisc, decideixen tancar-se a casa per fer acte de rebel·lió contra els seus creditors. Submergides en una profunda depressió, que l'alcohol i els medicaments agreugen, opten per un últim acte de rebel·lia que ningú s'espera.

Crítica: Les Dominiques

17/04/2015

El timbre de la porta i el timbre del telèfon són els símbols de la por exterior que les assetja

per Andreu Sotorra

Quan gairebé ni es parlava de la Llei de Propietat Intel·lectual i dels Drets d'Autor dels artistes, l'autora d'una de les cançons més populars dels anys seixanta del segle passat, 'Dominique' (1963), va signar un contracte amb el segell discogràfic Phillips sense pensar, segurament, els beneficis que podria donar.

El fet és que el disc es va editar sense el seu nom ni la seva fotografia. L'autora era Jeanne-Paule Marie Deckers, o Jeannine Deckers, ingressada al convent Fichermont de Waterloo amb el nom religiós, Germana Luc-Gabriel, però el món la va conèixer només com a Soeur Sourire (Sor Somriure), tot i que en un intent frustrat de refer la seva carrera artística per lliure va canviar el pseudònim pel de Luc Dominique. (...)

L'adaptació dramatúrgica d'Iñaki Garz —una peça breu de seixanta minuts— es basa en els fets reals que van envoltar els últims temps de Jeannine i Annie. Les dues, ja alliberades de la càrrega amb la qual no combregaven de l'església catòlica, viuen en un pis no gaire gran d'un complex de gratacels de la perifèria de Brussel·les, a Wawre, envoltades, sobretot, d'ampolles de vodka que el botiguer de la cantonada els facilita a un bon preu perquè diuen que els cau simpàtiques perquè són lesbianes. (...)

En la història tràgica de Jeanine i Annie, però, es barregen diferents elements que transcendeixen l'aspecte estrictament religiós: hi ha l'abús dels drets morals de l'artista, el rebuig de la societat del poder per la decisió personal presa, la malvista relació de parella que comença a estar malmesa per les circumstàncies, la pressió psicològica davant l'amenaça del desnonament... tot són elements que si bé se situen a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es repeteixen avui com un tam-tam per a molts sectors de la societat. (...)