L'esbudellador de Whitechapel

informació obra



Composició musical:
Josep Ollé
Direcció:
Marga Parrilla, Oriol Estefanell
Direcció Musical:
Esteve Costa
Intèrprets:
Roger Borrull, Clara Altarriba, Mónica Portillo, Mireia Casado, Víctor Genestar
Interpretació musical:
Marc Sumsi, Maria Tió, Teresa Noguerón, Laia Reverté, Rafel Iniesta
Escenografia:
Ramon de los Heros
Il·luminació:
Laura Clos (Closca)
Coreografia:
Ricardo Molar
Vestuari:
Giulia Grumi
So:
Dani Tort
Sinopsi:

L’any 1888 a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades.Tot i els esforços de la policia i de la gent del barri, l’assassí mai no va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna, fins ara.
L’Esbudellador de Whitechapel reviu aquesta crònica negra de la mà de cinc dels protagonistes dels fets, acompanyats pels veïns que van viure en primera persona aquestes morts, per desvetllar-nos què va passar realment en aquell ball de secrets, pactes, amors i traïcions que ens transportaran directament al Londres del XIX.
A Whitechapel hi ha un secret que ha estat amagat durant més d’un segle… res no és el que sembla.

Crítica: L'esbudellador de Whitechapel

29/09/2014

Posats a omplir una mica més el sac de les especulacions sobre el cas, el llibret ensenya les cartes a la primera

per Andreu Sotorra

Pocs dies abans que la jove companyia d'aquesta nova producció musical del Teatre del Raval l'estrenés, va aparèixer una notícia que tornava a especular sobre la presumpta identitat del famós assassí del barri de l'est londinenc de Whitechapel que, entre l'agost i el novembre de l'any 1888 —aquí, temps de pobresa, menestralia, obrerisme, burgesia emergent modernista i Exposició Universal de Barcelona— va degollar i posteriorment esbudellar cinc prostitutes sense que des d'aleshores no s'hagi sabut mai qui podia ser l'autor o autors, a pesar que els rumors i la ficció que ha inspirat l'han convertit en un ésser que, tot i ser real, sembla més aviat un personatge de l'imaginari de la literatura de terror.

L'última suposició, doncs, ve de la mà d'un investigador anglès que s'ha aventurat a dir que el famós Jack l'esbudellador podia ser un tal Aaron Kosminski, un immigrat polonès de 23 anys. Segons el mateix investigador, el tal Aaron vivia prop del barri de Whitechapel, on feia de perruquer, i el cos de la Scotland Yard va considerar, a l'època dels fets, que era un dels sospitosos.

L'investigador es basa en les proves forenses a partir d'un xal que previsiblement va pertànyer a una de les víctimes i que, cent vint anys després dels assassinats, va ser subhastat després de circular de mà en mà des de les primeres que el van recollir, un sergent de la policia londinenca. Certa o no la teoria, difondre-la ha servit a l'autor per publicar un llibre més sobre la incògnita de Jack l'esbudellador.

No sé si els autors catalans del musical 'L'esbudellador de Whitechapel' s'haurien vist condicionats per aquesta notícia si hagués aparegut abans d'escriure l'obra. En tot cas, el que el seu muntatge fa és recrear a partir dels principals personatges de la història, allò que hauria pogut motivar els assassinats portats a terme per Jack l'esbudellador. I no s'estan de res. Posats a omplir una mica més el sac de les especulacions sobre el cas, el llibret de Marga Parrilla i Oriol Estefanell ensenya les cartes a la primera i descobreix que el misteriós Jack no és en realitat un home sinó una de les prostitutes que fan el carrer pel barri de Whitechapel. (...)

Trivial