Obra de microteatre. Inscrita en el #Girapíndoles que aquests dies passa per 4 sales de Barcelona.
L'atzar, o el fat, han volgut que precisament el dia de la funció, l'actor que la representa (doncs és un monòleg) no hagi pogut venir a la funció a causa d'un petit accident.
Tot i això, també ens ha donat l'oportunitat de que l'inconvenient es salvés amb la lectura del text. davant d'un faristol, per part de l'autora, la també actriu Ariadna Pastor. No puc comparar al no haver vist la versió 'original', però sentir els textos teatrals dits -i interpretats- pel mateix/a autor/a, que a més sap interpretar, és un privilegi rar, i per a mi sempre complaent. Ningú més que ella sap què li va passar pel cap mentre escrivia el text, quines imatges volia que ens forméssim a la imaginació els espectadors, i sobretot he gaudit com, quan un acte teatral està tan lligat a un imprevist, és quan sol sortir una energia especial que fa que qualsevol avorrida previsibilitat quedi descartada. Ho diu amb altres paraules Eduardo De Filippo al pròleg de 'L'art de la comèdia'.
Pel que fa al text, que a mi em remet a l'imaginari inconfusible de Pere Calders, ens descriu la vida d'algú que la viu tan ràpid que no li dóna temps de gaudir-la. En una cascada constant de despropòsits, ens narra com el futur li arriba abans de l'inici de cada situació vital, o com s'avança tant als esdeveniments que de vegades arriba molt abans que es desencadenin, com en un determinat moment que va a una cita amb una noia i, es troba una embarassada que porta dins la que serà la noia que ha de conèixer. Perquè ens fem una idea. Metàfora o no dels temps moderns i apressats que ens toca viure, la viva imaginació que ha donat lloc a la faula, ja de per sí ens obre noves perspectives de la realitat.
Aleshores, conèixer algú que viu a la seva velocitat, li trastoca tant el seu món que baixa a una humanitat lenta, si tu vols avorrida, però que té l'encert de saber apreciar. Com aquells Déus de l'Olimp que per amor renunciaren a la seva immortalitat, o l'anacromisme temporal del Benjamin Button. Amor, tot s'ha de dir, que encalça amb empeny el nostre protagonista però que mai no atrapa, tot i que ja li ha deixat un impagable regal.
En resum, un text d'alçada literària indiscutible, i una funció que, més que mai, referma el tòpic teatral d'irrepetible.
