La pregunta més freqüent que se sent en veu baixa entre els primers espectadors d'un espectacle de màgia és: "¿Com ho fa...?" La màgia i la sorpresa dóna pas a la incògnita. I l'interès per saber, malgrat que se sàpiga que tota màgia té truc, quina és la clau del misteri, creix a cada número de màgia.
Enric Magoo, un quart de segle d'escenaris i una trajectòria reconeguda, fa amb aquest espectacle un doble personatge. En realitat es podria anomenar "Enric MagDos" perquè, estructurat en dues parts, a la primera és el Professor Gargot, un personatge estrafolari però que inspira confiança i que regenta un taller de màgia, i a la segona part, és el GrandMack, un professional dels jocs de màgia amb el look que la categoria artística exigeix.
El Professor Magoo s'encarrega de fer una mena de classe didàctica sobre la màgia basada en set punts entre les quals hi ha les aparicions, les desaparicions, les levitacions o les transformacions. La visita al taller de màgia serveix perquè els espectadors siguin conscients que tot el que vindrà després, a la segona part, surt abans de l'obrador d'un artesà que se serveix d'utensilis domèstics, com un assecador de cabell, uns mocadors, un colom o uns cercles, per contruir la base dels jocs de mans i els números màgics que anirà fent el GrandMack.
En conjunt, l'espectacle respira màgia per tots els costats, però una màgia que no sembla gens sofisticada sinó que fa la impressió que es produeixi gairebé espontàniament. El doble paper del mag aconsegueix que allò que seria ras i curt un espectacle de màgia tingui un tractament teatral afegit, amb una petita història que comença ambientada al taller del Professor Gargot, que continua amb la visita que hi fa el GrandMack per experimentar els jocs del taller i que es clou una altra vegada amb el Professor Gargot, ara sí, amb l'as que es guarda a la màniga i el joc de màgia més acolorit i espectacular durant el qual plouen paraigües a dojo.
El muntatge no deixa de banda la participació controlada: un petit voluntari per levitar, una petita voluntària per ajudar a recuperar la imaginació a través d'una espelma i ajudar a fer realitat la levitació d'una tauleta —el moment més poètic de l'espectacle— i una sèrie de números que tenen la virtut de no posar el mag com a un ésser superior sinó com un intermediari entre la realitat i la feblesa de l'ésser humà i la fantasia i la grandesa de la màgia. (...)
