Llegué para irme

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Gabriel Chamé Buendía
Producció:
Dansàneu, Ésdansa
Sinopsi:

Un viatge oníric que parla de l’estrès que les persones vivim en els temps moderns. És la història d’un home que camina sense rumb; un clown que, si l’examinem de ben a prop, revela allò tràgic de la modernitat. Córrer, no descansar mai, no tenir temps per pensar. Estar en un permanent estrès de viatge sense poder-ne gaudir. Baixar d’un avió per agafar un tren, pujar a un taxi per arribar a casa esgotat. Mirar l’e-mail, escoltar missatges de veu, buidar el congelador, intentar dormir i, ràpidament, marxar. Estar eternament deslocalitzat. En el cansament de la nit percebre el fantasma del pare mort, sentir el seu amor perdut, veure com passa el temps. Sí, la nostra quotidianitat és vertiginosa, però també còmica! 

Crítica: Llegué para irme

28/09/2016

L'estrès en clau de clown

per Andreu Sotorra

Un clown que no es limiti a trepitjar la pista sempre explica una història. I generalment aquesta història es mou entre la tendresa, la tristor, l'humor i la tragèdia. L'espectacle de l'argentí Gabriel Chamé Buendia (Buenos Aires, 1961) reuneix aquestes quatre condicions i, des del moment que l'actor-clown apareix pel marc de la porta del fons de l'escenari s'entreveu que la història succeirà en un espai tancat, una habitació imaginària, però que s'expandirà amb la fantasia fora de les quatre parets invisibles.

Gabriel Chamé, que va ser un clown de la troupe del Cirque du Soleil durant cinc anys formant part de l'espectacle «Quidam», fa més de 25 anys que es va donar a conèixer per diversos escenaris d'Europa no només com a clown sinó també com a director d'espectacles —precisament La Villarroel fa doblet amb la seva companyia i l'espectacle «Othelo» que ja va ser a Barcelona la tardor del 2015— i combina la seva faceta artística amb la pedagògica teatral.

A «Llegué para irme», el clown manté setanta minuts de neguit trepidant que no tenen un segon de repòs i força la màquina progressivament en una simbologia de l'estrès de la societat actual, amb gags que beuen de les fonts del paper clàssic de la pista, però que ell assumeix com un repte per fer-los anar més enllà amb una mirada contemporània. I el seu més enllà és, com deia, la intepretació d'una trama que sense paraules s'explica com si fos un llibre obert. (...)