L'onzena plaga

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera, Manel Sans, David Selvas, David Verdaguer, Samuel Viyuela
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Jose Novoa
Caracterització:
Paula Ayuso
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Mar Orfila
Producció:
Teatre Lliure, La Brutal
Autoria:
Mario Gas
Direcció:
Mario Gas
Sinopsi:

Una parella, que no es pot separar per qüestions econòmiques, intenta mantenir una aparença de normalitat fins que un element tòxic surt a la llum i revela la podridura de la seva quotidianitat més íntima. Aquesta obra no vol parlar de la parella, sinó de com l’estructura mercantil ho destrueix tot. Quan arriba l’onzena plaga, no queda més remei que tancar bé les persianes, posar "El Messies" de Händel i cridar ben fort.

Manuel Sans, finalista en la categoria d'actor de repartiment (per la trilogia Tot pels diners). Premis de la Crítica 2015

Crítica: L'onzena plaga

08/06/2015

Posar la mel a la boca i canviar de tast

per Andreu Sotorra

Sopar al jardí. Gespa artificial. Pastís de cal Escribà per llepar-s'hi els dits. Quatre personatges inicials: una parella homosexual i una altra heterosexual. I un exemplar de Google Glass que, a més de convertir qui les porta en un unicorn de vidre, augmenten la realitat i atorguen a l'usuari les possibilitats de les aplicacions d'un smartphone o un ordinador a l'alçada d'un ull de la cara que, d'altra banda i tot sigui dit, és el que costen.

Però tant les Google Glass com el pastís de cal Escribà desapareixen de la pista a la primera escena en un plis plas i no se'n parlarà més. Una decepció per als amants de les tecnologies i una altra decepció per als llépols. I és que l'obra que tanca la trilogia 'Tot pels diners' és així: posa la mel a la boca i, tot just paladejar-la, canvia de tast.

'L'onzena plaga' està feta de petites històries personals tocades per l'efecte de la ja gairebé vella crisi contemporània, una crisi que, emparant-se en la coneguda llegenda bíblica de les deu plagues d'Egipte —deu plagues provocades, segons les recents versions científiques, per una cadena de desastres naturals—, n'hi afegeix una més, tot i que un diria que amb onze encara fa curt.

Les rates sempre han estat un element metafòric per reflectir la capacitat de la colònia rosegadora que viu, es reprodueix, creix i arrasa tot el que troba, immune a qualsevol antídot o, en aquest cas, a qualsevol raticida. ¿Com es pot aturar la sagnia de la pèrdua de llibertat econòmica que rosega les generacions joves?

El retaule de l'autora Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) no s'està de tirar cap a casa i, aprofitant els seus orígens, incorpora un personatge femení argentí (Laura Aubert), sense papers, que es guanya la vida com pot, fent mitja dotzena de feines, actuant de violinista i showman en una discoteca, i rellogada a casa una parella jove carregada de carrera i màsters, però sense feina a la vista ni un duro a la butxaca, i amb l'orgull incorporat de no demanar ajuda als pares. (...)

Trivial