Aquesta gitana, nascuda al barri emigrant i gitano del Somorrostro de Barcelona, filla d'una bailaora i un guitarrista (la Faraona i el Chino), va encaminar el seu recorregut professional des de les tavernes dels bars mariners de la Ciutat Comtal, a la Casa Blanca del President Roosevelt.
Iconoclasta, autodidacta, trencadora de tots els motlles... el seu ball és, com diem, una metàfora de la rebel·lia, amb un ritme i estètica electritzants, amb els que es va avançar al seu temps en tots els ordres, inclòs el seu vestuari.
Carmen Amaya és un model inaprehensible des d'un punt de vista acadèmic i no cap en un sol model, per això el nostre espectacle ofereix tres versions del seu variat perfil estètic.
Versions a càrrec de prestigioses i joves bailaoras que beuen en aquesta deu de la història: Karime Amaya (neboda-néta de Carmen Amaya), Belén López i Sara Barrero. Acompanyades de Farruquito del que s'ha dit tot, tornen un cop més a l'escenari del Palau de la Música per inaugurar un nou cicle anomenat L'Aristocràcia del Flamenc.
"Lejanas Raíces"
Los cantes primitivos: Romance, Toná, Debla y Martinete
Seguiriyas
Bulerías y Taranto de Carmen
Llanto por Carmen Amaya de León y Solano
Alegrías de Carmen
"Carmen y su tiempo"
Tiempo para el recuerdo (Carmen y Sabicas)
Garrotín y Jaleos Canasteros
"Lazos flamencos de Andalucía"
Por Fandangos
Granainas, Javeras, Verdiales, Naturales...y de Huelva
Por Tango
de Triana, de Graná, de Málaga y Extremadura
"....Y terminamos"
Tres perfiles de mujer para un homenaje
Por Alegrías (Toda la Compañía)
Farruquito, premiat a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015