El Farruquito i els seus excel·lents companys del muntatge, Los Farrucos y los Amaya,
uns artistes que pertanyen a una estirp privilegiada del flamenc, van aconseguir amb la seva actuació fer trontollar els
fonaments del Palau de la Música. L’energia del seu ball, el so de les
guitarres, el cante i el ritme de les
palmes va connectar immediatament amb el públic, posant de manifest el rebuig cap a
una exhibició gratuïta i l’exigència d’oferir un recital de bon flamenc, on la
dignitat i el rigor és present en cadascun d’aquests grans artistes.
L’actuació forma part dels actes de celebració del 45 aniversari del Tablao
Flamenco Cordobés que es clausurarà el mes vinent amb unes funcions a
l’emblemàtic local de les Rambles on també es podrà gaudir de la presència
excepcional de Farruquito.
Los Farrucos y los Amaya, és un espectacle, estructurat en tres blocs, que ens
endinsaen lo bo i millor del flamenc: des d’una referència de l’arribada dels
gitanos a Espanya, fins una mostra dels més emblemàtics pals del flamenc, sense
oblidar retre un petit homenatge a una de les més grans bailaoras de tots els temps, Carmen Amaya.
Sens dubte un dels
moments màgics de l’espectacle és el ball en solitari de Farruquito, moments en
els quals el nét del gran Farruco exhibeix uns dots que el fan únic: implacable
zapateado, girs electritzants, el domini
d’un tors que es trenca en l’espai, i
el moviment d’uns braços que l’impulsen cap a un moviment generós en registres
rítmics.
Un puntal de l’espectacle es la presència de Karime Amaya,
Bélen López y Sara Barrero, tres grans bailaoras
que despleguen un estil tant personal com seductor. Karime Amaya
és mostra com una digna neboda neta de la gran Carmen
amb un ball ple de bravura i decisió, Sara Barrero
es mou amb vigor i una elegant contenció
i Belén López és una de les guindes de
l’espectacle per la seva energia
desbordant i pel desafiament que fa als canons del flamenc, afegint-hi moviments de dansa contemporània i clàssica,
com els fouettés que va regalar.
El quadro musical,
integrat pels cantaores Davinia Jaén,
el Coco y el Bocaillo, i els guitarristes David i Israel Cerreduela y Justo Fernández,
el Tuto, van contribuir a què s’establís una atmosfera tant electritzant com suggeridora.
