Los funestos esponsales de Don Cristóbal

informació obra



Companyia:
Cia Pelele
Autor:
Paz Tatay
Intèrprets:
Actrius titellaires: Paz Tatay, Marie de Nazelle
Músics:
Alice Behague
Direcció:
Pelele
Producció:
Pelele
Sinopsi:

Don Cristóbal, vell misantrop solitari, viu feliç envoltat per la seva fortuna, però les seves nits tranquil·les es veuen interrompudes per un somni que el turmenta. Anirà a la seva recerca d'aquella dona misteriosa que li pren el son. On el portaran els camins tortuosos de l'amor? Trobarà la felicitat? 

Espectacle juvenil

Crítica: Los funestos esponsales de Don Cristóbal

15/05/2014

El misantrop, avar, desvergonyit i divertit Don Cristóbal

per Dani Chicano

Al vespre, un dels centres neuràlgics de la Fira de Titelles de Lleida és l'acollidor Cafè del Teatre de l'Escorxador, un esplèndid i entranyable local del qual només es pot tenir enveja de no disposar-ne d'un d'igual a la teva ciutat. Entre begudes diverses, vichys, programes, dossiers, targetes de visita, públic divers que inclou titellaires, programadors, tècnics, periodistes, algun passavolant atret per la gentada i fins i tot un clan autoanomenat De la Massilla, vés a saber per quins set sous -fruit d'estranyes aliances-, hi va actuar la companyia Pelele, que duien a la mostra dos espectacles de titelles de guant, inspirat en el putxinel·li espanyol: Los funestos esponsales de Don Cristóbal i La muerte de Don Cristóbal. Al cafè s'hi va veure el primer. Don Cristóbal és un misantrop solitari, un avar que dorm sobre els seus sacs de diners. Però heus aquí que els seus somnis són monopolitzats per una dona misteriosa. Don Cristóbal es llança a la seva recerca i es converteix en una mena de vidu negre, emparellant-se i acabant amb les seves dones de manera cíclica, i seguint a més les fórmules més inversemblants possibles per desprendre-se'n: a una d'elles li estimba un orgue pel cap. Finalment troba la dona misteriosa, la Parca, aconsegueix seduir-la, burlar-la i abandonar-la. Entre els actius d'aquesta peça hi ha l'originalitat, la música i els efectes sonors, en directe, la precisió en la manipulació dels titelles amb una tècnica primorosa, una gran comicitat i un ritme desbocat capaç de mantenir l'atenció del públic en tot moment. Aquest espectacle es va endur el Drac d'Or en la categoria d'autonomies i en la d'interpretació.