Los Rodríguez: una familia en crisis

Teatre

informació obra


Companyia:
La Rueda Teatro Social (Madrid)
Estrena:
Estrenat a Catalunya a Fira Mediterrània 2013
Autoria:
La Rueda Teatro Social
Direcció:
La Rueda Teatro Social
Intèrprets:
Fernando Gallego, Sandra Arpa, Alejandro Herrán, Laura Presa
Sinopsi:

Els Rodríguez arriben amb el seu cotxe desballestat. Han estat desnonats i ara viuen al carrer. Un cosí, que fa de mestre de cerimònies, introdueix el públic en els conflictes de la família. No saben com han arribat a la situació actual i demanaran al públic que els ajudin a descobrir-ho. Teatre participatiu que ofereix als espectadors la possibilitat d’intervenir en el decurs de la història per a modificar-ne el desenllaç.

Premi Concurs ‘OFF de Calle’ de Saragossa 2013

Crítica: Los Rodríguez: una familia en crisis

11/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Iolanda G. Madariaga

Dins la Fira de la Mediterrània també hi lloc per a propostes teatrals que posen l'accent en la dimensió més sociopolítica del fet teatral. Recuperant l'esperit polític de la tragèdia clàssica, el didactisme del teatre brechtià i el teatre de lluita de las dècades 60 i 70 del segle passat, la companyia La Rueda Teatro Social ens proposa un particular muntatge escènic que ells situen dins el que anomenen "teatre fòrum". Els tres membres de la família Rodríguez han sigut desnonats. Es troben a la Plaça Major de Manresa i ens escenifiquen les circumstàncies que els han portat aquí. "La crisis" els ha tocat de ple. Les situacions que ens plantegen són esquemàtiques, prou clares per ser reconegudes per tot tipus de públic. Els seus personatges són arquetips contemporanis d'una família mitja: un xic ridículs, sense arribar al grotesc. Un cop presentada la casuística de la seva situació actual, toca al públic buscar què podrien haver fet pare, mare i filla per canviar la seva evolució. La col·laboració del públic es fa imprescindible per el desenvolupament de l'espectacle. Amb més o menys timidesa, les propostes es succeeixen i l'espectador passa a ser el personatge que escull en cada moment (el gruix des de la seva cadira, els més agosarats, al escenari). L'exercici, no mancat d'una certa ingenuïtat, esdevé una eina de conscienciació prou eficaç. Amb recursos teatrals força interessants, l'espectacle té un cert to amateur que, si bé li dona frescor, li resta contundència. Malgrat tot, l'espectacle arriba i compleix, més o menys, el propòsit de la companyia: fer un teatre d'acció social.