Los Santos

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Eleazar Fanjul, Claudio Inferno
Vestuari:
Los Santos
Direcció Musical:
Los Santos
Il·luminació:
Los Santos, Ivan Tomasevic
Companyia:
Perla29
Autoria:
Wajdi Mouawad
Sinopsi:

En una ciutat amb gran quantitat de cases buides, dos homes n’habiten una –que solia pertànyer a una vella dama–, rodejats del luxe de dies passats i l’olor a humitat, anyencs i gastats, en un constant espiritisme d’objectes vinculat amb els fantasmes que habiten les coses. Una història d’amor grotesca i delirant. Gots, ampolles i dos homes a l’interior més profund d’una casa en ruïnes a punt d’esfondrar-se… igual que les seves ments.

Crítica: Los Santos

10/05/2015

Viatge interior surrealista a l'ànima de les coses

per Jordi Bordes

Hi ha qui crea pensant molt en el que li remou. El centre és el seu interior, els jocs o els elements que generen una certa poètica. És el cas de La Zaranda que pesca elements trobats d'arreu o els emmagatzema durant anys fins que aquest entenen que els hi vol dir alguna cosa i que aquesta confidència coincideix amb la seva voluntat d'expressar una idea. Los Santos beuen d'aquesta estranya deu. El seu és un espai molt petit, que hi cap en una taula (un se'ls pot imaginar vagarejant tot fent proves a la cuina de casa seva). És un lloc d'ombres d'intensa recerca (com Xavier Bobés, actor de la companyia unipersonal Playground). Aquestes són les coordenades del seu espectacle inicial (i homònim). Cal sumar, més tard, l'humor d'antiheroi i un punt antisocial de Mr. Bean. I un aire desimbolt que, no gasta paraules però sí una estètica de la lletjor, com la de els divertidissim Modernos. I sí, certament, aquests ingredients aparentment antagònics, ajuden a construir un edifici en runes, d'una dona gran que acaba de traspassar. I els seus nebots,que no li deurien guardar gaire respecte, s'entretenen a remenar entre els mals endreços, els fons d'armari. 

Un treball petit, que convida a un a confidència, a un secret un punt estúpid però d'una textura estranya que commou i diverteix alhora, mantenint un estrany equilibri entre la caricatura i la mirada a uns éssers més aviat buits, més aviat fatxendes. Poètic circ de minimanipulació.