Lù. Maduixa Teatre

Dansa

informació obra


Companyia:
La Maduixa
Sinopsi:

Les protagonistes d'aquesta peça, a cavall entre el moviment, l'audiovisual i les arts plàstiques, són dues nenes. I malgrat la seva curta edat, es veuen obligades a treballar en condicions duríssimes que molts adults del nostre món trobarien insuportables. Elles, però, aconsegueixen sobreviure dia rere dia, exhibint una resiliència poc habitual contra l'adversitat. Potser és perquè el seu món interior, l'univers imaginari on es refugien, els permet fer front al patiment i la injustícia. Treballen, però també juguen. I en els seus jocs reflecteixen els seus somnis i anhels: una llar i una família. Us ho explicaran si els doneu l'oportunitat d'alliberar la seva imaginació i, en especial, la seva creativitat. Amb un títol que en xinès significa “camí”, aquest muntatge ens introdueix en la màgia i la poesia d'aquest món plàstic a partir punts, línies i formes. I també de les pintures d'estil puntillista de la japonesa Yayoi Kusama, que són una de les fonts d'inspiració d'aquest muntatge.

Lù (路) és el nou espectacle de dansa familiar de la companyia Maduixa, un col·lectiu artístic nascut a Sueca (València) el 2004 de la mà de Joan Santacreu i que enguany celebra el seu quinzè aniversari amb aquesta producció. Amb freqüents incursions en escenaris d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, durant els seus quinze anys de trajectòria han creat tot d'espectacles que interpel·laven la canalla a còpia de coreografies i d'uns referents visuals de gran potència, sovint inspirats en grans mestres de les arts que van del pintor Joan Miró (Ras!) i el poeta visual Joan Brossa (Consonant) a l'artista contemporani Sol Lewitt (Dot, vist al Grec 2014). Aquest 2018 passat, la companyia va guanyar dos Max i quatre premis de les Arts Escèniques Valencianes per Mulïer, una exploració de la feminitat interpretada sobre xanques per cinc ballarines que vam poder veure a les festes de la Mercè del 2017.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Lù. Maduixa Teatre

18/07/2019

El joc i el ball com a antídot a la repressió

per Jordi Bordes

Maduixa presenten un treball minimalista, preciós, fet a foc molt lent i d'una factura aparentment senzilla amb una tecnologia notable. Com ja van fer amb Ras, ara es deixen contagiar pel puntillisme fantasiós de Yayoi Kusama per descriure una situació menys onírica: el treball infantil. En realitat, és un tema que queda molt amagat. D'entrada pot semblar que estiguin fent uns deures o un càstig repetitiu; només una sirena avisa l'inici i final del torn: no hi ha amenaça ni por. Probablement, serien dos emocions que podrien fer perillar l'empatia de les ballarines amb el públic. Les dues intèrprets  presenten uns rols complementaris: el de la juganera i el de la responsable.  

Maduixa planteja una dansa molt suggerent, amb un treball de projeccions molt ben sincronitzat i màgic (sobretot el darrer quadre) que ensenya la necessitat del joc i del ball com a antídot a la labor infantil. El treball visual recorda els treballs d'Imaginart (Little night, Baboo experience, Sensacional) en projectar il·lustracions sobre un linòleum blanc. La diferència es que la precisió és indispensable en la dramatúrgia i aixó fa impossible que puguin introduir la canalla perseguint els elements que agafen aire i respiren una ànima molt fantasiosa. La companyia valenciana ha destacat fa un parell d'anys per un treball de dansa de carrer amb xanques, que evocava, també de manera molt abstracta i subtil, la reivindicació de la dona: Mulier. A Lù, però es controla molt més la dosi d'energia i queda tot molt ben fixat en un treball magnètic, molt equilibrat entre les dues protagonistes i que podria introduir alguns sons en directe (emesos pel tècnic de so) per sorprendre i donar un punt de fuga a una acció massa concentrada en un espai molt reduït. Els estímuls, per a la canalla, son indispensables si no hi ha possibilitat de fer-los intervenir.