Lucis et Umbrae

Teatre

informació obra


Autoria:
Victoria Szpunberg, a partir d'una idea de Sergi Buka, Francesc Meseguer
Direcció:
Xavier Martínez, Tanya Beyeler
Dramatúrgia:
Victoria Szpunberg
Intèrprets:
Sergi Buka, Jordi Sabatés, Rosa Serra
Composició musical:
Jordi Sabatés
Producció:
Macarena García, Joan Segura, Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Buka
Text:
Victoria Szpunberg
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
Samantha Lee,
So:
Joan Gil
Sinopsi:

Un espectacle multidisciplinari a partir del món de la llanterna màgica amb uns ingredients escènics de luxe —l’il·lusionisme de Sergi Buka i la música en directe de Jordi Sabatés, amb una dramatúrgia de Victoria Szpunberg— per parlar sobre el lloc de la fantasia en el món contemporani. Un festival d’ombres i llums a través d’aquest artefacte fascinant que va inaugurar les noves tècniques per representar la realitat i va preparar el salt de la pintura cap al món audiovisual.
Aquesta inusual proposta multidisciplinària, d’evidents connotacions brossianes, també és una ocasió privilegiada per veure en moviment una col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica amb un valor patrimonial incalculable.

Crítica: Lucis et Umbrae

28/05/2017

Mai més ben dit: algunes llums i moltes ombres

per Andreu Sotorra

Un espectacle marcat per l'elegància i el preciosisme que caracteritza les creacions de Sergi Buka, que es presenta com a il·lusionista, ombroman i llanternista. Prop de noranta minuts immersos entre les llums i les ombres, entre el 1980 i el 2080, és a dir, entre el que es coneix del passat, la incertesa del present i la imaginació del futur.

De fet, «Lucis et umbrae», un títol que Sergi Buka manlleva d'un llibre antic, del 1671, on s'hi anomena per primera vegada la llanterna màgica, són tres espectacles en un: per una banda la composició pianística de Jordi Sabatés, en directe a l'escenari; per una altra banda, la interpretació de l'actriu Rosa Serra, que protagonitza una primera part amb un text de caire críptic de la dramaturga Victoria Szpunberg, i per l'altra, la projecció de la col·lecció de plaques de Sergi Buka amb la combinació mòbil dels dos objectius de la llanterna màgica que proporcionen el primer moviment audiovisual sobre imatge fixa abans que el cinema, la televisió i els actuals programes d'Internet permetessin agafar fama i posar-se a jaure a la imaginació.

Sergi Buka hi incorpora alguns dels seus números d'il·lusionisme, tot i que l'espectacle té el seu eix central en la projecció acompanyada de la interpretació pianística: el colom que apareix des de la platea a l'escenari, el titella que es mou per tracció a distància, el paper que crema, l'escapisme d'ell mateix o la pseudolevitació del personatge femení. Fora d'això, els espectadors no han d'esperar un “xou de màgia” convencional sinó una trobada gairebé íntima amb Sergi Buka que mostra —com aquell qui ensenya el compte de FLICKR de les fotos de família— peces úniques que Sergi Buka guarda com un tresor per no esborrar la memòria de la imatge al llarg del temps. (...)