Lucrècia

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Sergi Marí
Direcció:
Sergi Marí
Autoria:
Joan Ramis
Intèrprets:
Queralt Albinyana, Enka Alonso, Blai Llopis, Xavier Núñez, Josep Mercadal, Àlvar Triay, Agnès Romeu
Escenografia:
Sergi Marí i Marga de la Llana
Vestuari:
Sergi Marí i Marga de la Llana
Vídeo:
Anna Petrus i Blanca del Rey
Sinopsi:

La tragèdia Lucrècia o Roma libre (1769) és la més reconeguda de les tres obres dramàtiques de l'il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) i la més significativa del teatre neoclàssic en català. La investigació sobre aquest text de valor patrimonial ha estat el punt de partida que ha dut a la seva posada en escena.

L'acció de Lucrècia transcorre a casa de Col·latino, en un descans durant el setge d'Ardea per part dels romans. Tarquino, fill del rei de Roma, i Col·latino, militar a les seves ordres, parlen de les seves mullers i del seu eventual comportament quan ells són a la guerra. Col·latino afirma que la seva, Lucrècia, li és absolutament fidel i que pateix dia i nit per l'absència del marit. Decideixen comprovar-ho i Tarquino s'avança. Quan Lucrècia apareix, l'hereu del tron de Roma no només comprova com n'és de virtuosa i amant del seu marit, sinó que en queda fascinat d'una forma incontrolable. Tarquino cedeix a la seva passió i vol fer seva Lucrècia. Desplega totes les seves arts per aconseguir-ho: el poder reial, les promeses de matrimoni, les amenaces...

L’espectacle ha rebut els següents premis: Premi BÒTIL 2011 (Balears Ofereix Teatre i Literatura); Premi ATAPIB 2012 (Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears) a millor espectacle i millor actor, Josep Mercadal; Menció de la Xarxa Alcover com a espectacle seleccionat per a la temporada 2013-14 

Crítica: Lucrècia

04/04/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Francesc Massip

És un fet excepcional i digne de celebració que La Seca hagi acollit la millor tragèdia neoclàssica catalana, la Lucrècia de Joan Ramis i Ramis (1769), que segurament no s’havia muntat des del Segle de les Llums que, com sabem, en català només va lluir a Menorca, lluny de la tenebra borbònica. Recuperar aquesta peça hauria estat obligació primeríssima del teatre públic, juntament amb les altres dues de Ramis: Arminda (1775) i Rosaura (1783), una trilogia que hauria d'estar en repertori al Teatre Nacional de Catalunya. Contràriament ha estat objecte d'un modest muntatge que va nèixer com a tesina de llicenciatura en Dramatúrgia i Direcció del menorquí Sergi Marí, graduat a l'Institut del Teatre amb aquesta escenificació que ja ha recorregut les illes balears amb un èxit sorprenent entre adults i adolescents. Ara desembarca a Barcelona i aprofita per celebrar els 90 anys del seu descobridor, editor i estudiós, el professor Jordi Carbonell; una ocasió única d'homenatjar aquest savi lluitador i políticament compromès que va pagar amb l'exili els seus desafiaments a la barbàrie franquista. Els mèrits d'aquesta escenificació són molt variats: Marí aconsegueix fer fluïda i viva la peça neoclàsscia escrita en alexandrins apariats que són pronunciats amb extraordinària naturalitat per l'equip d'intèrprets menorquins encapçalats per una fresca, guspirejant i poderosa Queralt Albinyana com a la virtuosa Lucrècia, i un rotund Josep Mercadal com al violent i tirànic Tarquino. Le peça exalta la raó i el missatge cívic, moral, edificant, però està carregada de passió que els actors fan esclatar gràcies a una vívida proximitat amb l'espectador situat a dues bandes, i acaba essent una exaltació de la llibertat contra les inèrcies de l'antic règim i contra tota mena d'autoritarisme, per tant, plenament vigent en el context polític espanyol, el més proper als principis fundadors de la dictadura que la suposada democràcia pretenia haver superat. Seguint la disciplina de les tres unitats, l'equip desgrana la coneguda història de l'heroïna romana en un espai central delimitat per quatre cadires d'època sobre una catifa, amb piles de llibres i un sobri vestuari neoclàssic. Tot és a flor de pell: l'horror, l'envit i la brotada alexandrina. Un repte superat amb escreix per un equip molt jove i algun veterà tan sòlid com Blai Llopis. Per no perdre-s'ho!