Ludo Circus Show

Circ

informació obra


Intèrprets:
Darío Dumont, Greta García Jonsson, Claudia Ortiz, Carmine Piccolo, Francisco Caravaca, Manuel Zamora, Antonio J. Gómez (El Gran Dimitri)
Composició musical:
Morten Jespersen
Direcció:
Anna Carner
Interpretació musical:
Marta Mattotti
Sinopsi:

Ludo Circus Show és la posada en escena de l’esperit del joc a través del circ. Set personatges ens recorden que el joc és inherent a l’ésser humà, tot i que a vegades ens oblidem de jugar. Aquests artistes competeixen, inventen, s’empenyen, fantasien, es diverteixen i s’avorreien, amb el circ com a llenguatge conductor. Pura nostàlgia, pur humor. Bàscula, equilibris, malabars, acrobàcies, clown i música en directe són les regles del nostre joc.

Crítica: Ludo Circus Show

16/04/2018

Eficaçment còmic i amb moments espectaculars, sense pretensions

per Jordi Bordes

D'una caixa sense il·lustració que reveli què hi ha dins apareix la sorpresa. Així mateix es va desenvolupant aquest xou que combina l'acrobàcia amb el clown. Un joc ben construït. Amb gags que es repeteixen; personatges amb perfils molt definits. El joc és constant. diverteix i fa còmplice els espectadors. És el que busca i ho aconsegueix sobradament. Han trobat la manera d'encadenar exercicis de circ sense necessitat de presentador ni d'una dramatúrgia que ho argumenti. Símplement, es van presentant, com si fos espontàneament. apareixent  desapareixent d'entre unes caixes que fan de cametes mòbils, uns elements que serveixen per posar i treure personatges i elements. Tot senzill. Directe.Sense uns exercicis de circ d'un excessiu risc però atractius de fer i de veure.

El que mana en l'escena és aquesta frescor i una complicitat que acaba capitalitzant, pràcticament, un sol actor. I els altres acaben sent els el seu antagònic per moments. Funciona pero, probablement, desequilibra massa l'escena.  També aquesta  actitud tant directa, tant esquemàtica desaprofita la profunditat. Les caixes són primes, no tenen volum, pràcticament. És un espectacle pensat per a tots i que divertirà però que no incita a identificar-se, a emocionar-se, a conèixer gaire res nou ni d'un mateix ni dels altres. No ho pretén, no se li pot demanar. Però un gir final, potser, li donaria aquella sorpresa inesperada del principi: El regal que ningú havia pensat rebre però que és adequat perquè ha estat pensant en la persona de l'aniversari. Doncs això.