Lur away

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Alaitz Arenzana, Maria Ibarretxe, Natxo Montero, Myriam Petralanda
Il·luminació:
Gabo Punzo
Producció:
MOM El Vivero
Companyia:
Cia. Sol Picó
Coreografia:
Sol Picó
Sinopsi:

La supervivència és un art multidisciplinari amb múltiples facetes, doncs requereix coneixements de tècniques de variades disciplines. Aquestes tècniques ens permetran desenvolupar-nos en la vida, a reconèixer i aprofitar els seus recursos, així com a evitar els seus perills. Però no ens enganyem, ningú està totalment preparat per enfrontar-se al violent xoc mental i emocional que suposa trobar-se sol i abandonat. Les tècniques de supervivència ens ajudaran a vèncer el medi, però el pitjor enemic està dins nostre i per vèncer-lo cal conèixer com funciona. Si no estem preparats per enfrontar-nos amb lo pitjor tindrem poques possibilitats de sobreviure.

L’obra audiovisual de Sra Polaroiska en Sillón de Taller gira en torn l’art d’acció, la creació escènica i coreogràfica. El seu treball es basa en la cerca d’altres espais i llenguatges on el cos i la seva relació amb l’espai en el qual es troba és sempre el principal protagonista. Elles fugen de les estructures convencionals de narració i dels conceptes tancats a l’espectador. Les seves obres, intencionadament ambigües, juguen amb els rols associats al cos, desestabilitzant la mirada del que observa, obligant-lo a posicionar-se en allò que està veient. L’espectador se submergeix per complet en el seu món, en l’espai que elles han creat. Un espai però obert, en el qual existeixen múltiples interpretacions, tantes com les mirades que han observat allò que succeeix a la pantalla.

Crítica: Lur away

20/04/2017

Jugar als Apocalipsis

per Jordi Bordes

Sobreviure és un exercici de risc. Sra. Polaroiska resol amb l'humor les situacions més terribles. La mort és sempre una companya de viatge que tothom evita creuar. Però sempre s'hi acaba topant. Aquesta peça, amb un evident to còmic i que prova de sumar al públic puntualment de manera lúdica, en fa referència amb un seguit de postals o escenes d'unes situacions patètiques. Com la de morir ennuegat. Com la de no poder compartir conversa amb la clientela perquè no es coneix la llengua del país. Com la de sentir-se sol davant l'alegria i la borma de la resta. Com la de provar de resistir un cataclisme natural (sigui terratrèmol, sigui huracà). Els quadres proven de trencar els codis. De combinar percussió amb ball, amb participació, amb joc, amb gestualitat, i amb un text imprès (ire produit en veu de Max Headroom d'ahir, o de Siri impertinent, d'avui).

El cinisme del text és blanc,amable, no denuncia gaire res. Símplement convida a trobar-se en una situació insòlita i un punt aspra. Més que criticar, es limiten a fer un joc sobre els cataclismes possibles (vitals o emocionals).  Descendeixen als inferns, a les pors però no s'atreveixen a frontar-les amb tota la contundència. Es queden flirtejant amb l'humor negre. Hi cabia una mesura mes d'acidesa, per superar el joc i aportar un punt mes de contingut, Tot ii aixòm aconsegueix distreure, divertir i sorpendre als que hi intervenen i als que s'ho miren de les darreres fileres (i canten en el karaoke final).