Lur away

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Alaitz Arenzana, Maria Ibarretxe, Natxo Montero, Myriam Petralanda
Il·luminació:
Gabo Punzo
Producció:
MOM El Vivero
Companyia:
Cia. Sol Picó
Coreografia:
Sol Picó
Sinopsi:

La supervivència és un art multidisciplinari amb múltiples facetes, doncs requereix coneixements de tècniques de variades disciplines. Aquestes tècniques ens permetran desenvolupar-nos en la vida, a reconèixer i aprofitar els seus recursos, així com a evitar els seus perills. Però no ens enganyem, ningú està totalment preparat per enfrontar-se al violent xoc mental i emocional que suposa trobar-se sol i abandonat. Les tècniques de supervivència ens ajudaran a vèncer el medi, però el pitjor enemic està dins nostre i per vèncer-lo cal conèixer com funciona. Si no estem preparats per enfrontar-nos amb lo pitjor tindrem poques possibilitats de sobreviure.

L’obra audiovisual de Sra Polaroiska en Sillón de Taller gira en torn l’art d’acció, la creació escènica i coreogràfica. El seu treball es basa en la cerca d’altres espais i llenguatges on el cos i la seva relació amb l’espai en el qual es troba és sempre el principal protagonista. Elles fugen de les estructures convencionals de narració i dels conceptes tancats a l’espectador. Les seves obres, intencionadament ambigües, juguen amb els rols associats al cos, desestabilitzant la mirada del que observa, obligant-lo a posicionar-se en allò que està veient. L’espectador se submergeix per complet en el seu món, en l’espai que elles han creat. Un espai però obert, en el qual existeixen múltiples interpretacions, tantes com les mirades que han observat allò que succeeix a la pantalla.

Crítica: Lur away

01/05/2017

Un peculiar experiment participatiu per aprendre a sobreviure

per Núria Cañamares

D’entrada, li costa arrencar i descol·loca el públic (una esfera “intencionadament ambigüa” en què, afirmen, els agrada encaixar les seves obres), però un cop en marxa l’engranatge funciona deambulant entre l’absurd i la comicitat del didàctic Manual que descriu, punt per punt, com sobreviure a un seguit de situacions hipotètiques: l’ennuegament, l’enrojolament per una ficada de pota, l’atac d’un os, una intensa tempesta de neu, un huracà, la soledat, la pèrdua d’un ésser estimat... Una mica a l’estil del programa televisiu 1000 maneras de morir, però en viu i en directe i barrejant-hi diferents disciplines.

La integradora posada en escena és clau per aconseguir aquest rodatge. En una ambientació de restaurant d’un decadent hotel de costa en l’època més baixa de l’any, la Sra. Polaroiska fa participar activament la part del públic asseguda a les taules de l’escenari –en entrar a la sala ja es pot sospitar de seguida que a aquests espectadors “alguna cosa els tocarà fer”, deixant oberta l’opció d’escollir una ubicació més plàcida–, convertint-los en els conillets d’índies del peculiar Manual.

El suport audiovisual i, sobretot, la brillant percussió i efectes sonors en directe, doten de cos aquest experiment fresc i distès que culmina en un karaoke general que anima fins les últimes butaques. La resta d’accions preferim no comentar-les per deixar pas a la sorpresa, però està clar que el públic de les taules ha d’estar disposat a tot.