El francès Thomas Chaussebourg presenta una coreografia pensada per a un ballarí i un cavall. Un majestuós animal que hi participa nu, sense regnes, sense cadira, com un company d’escena més que com una muntura controlada. Home i bèstia units en una dansa poètica a ritme de la música d’Alain Bashung.
Tant plàstica com poètica. Un cavall, un home, un sofà en una pista rodona tancada per una estructura esfèrica. Una relació de companys, més que de domador i bèstia. Una semblança entre la crinera del cavall negre amb el cabell larg del genet i ballarí. Un sofà immobil, que soporta les accions dinàmiques més que acrobàtiques de l'actor. Una relació de confiança absoluta. Si el cavall és aire, quan corre, el mèrit és captar la calma en pùblic, l'instant més íntim entre tots dos companys de pista. L'un acaronant l'altre, immòbil. L'altre, deixant-se gratar, que li xiuxiuegi a l'orella, que se li recolzi sobre les potes, assegut el genet, com si fos en una fosca cantonada. De sobte, el darrer instant màgic (que millor no desvetllar): El sofà esdevè protagonista. Es produeix una desaparició. El cavall queda sol, quiet, sabent-se triomfador de l'escena i de l'escalf del públic. La música, inspiradora, completa l'acció de prop de 40 minuts.
