Després del tableau vivant de cinc hores de durada Las Ultracosas, la Cuqui Jerez va demanar a l’Oscar Bueno, músic i intèrpret, si es veuria amb cor de compondre una banda sonora original pel seu següent projecte.
Mágica y elástica és com una precuela de Las Ultracosas. Si en aquell quadre viu l’objectiu principal era posar traves a la creació de sentit visual, dinamitant cada acció escènica en el moment en què una podia començar a entendre-la, aquí l’interès per aquest espai previ al discurs – l’espai on regna la fascinació d’allò ininteligible i la curiositat – es vol dur un pas més enllà.
O un pas enrere, de fet, perquè en aquest espectacle la curiositat de les creadores se centra en la relació específica entre música i cos. I aquesta relació sempre s’ha donat i es dona en l’avant-sala de l’avant-sala del sentit racional. Què passa en l’espai perceptiu on l’experiència primera d’una música explota en sensació física, i en emoció? I com fem que aquest espai sigui perceptible per l’audiència?
Per fer aterrar la seva recerca a l’escenari, la Cuqui, l’Oscar i la resta de col·laboradores de Mágica y elástica s’han proposat fer un musical. Un musical fet de mil clichés i que es construeix i s’auto desconstrueix a la vegada. Elements de vestuari, referències sonores, moviments de cossos i de llums ens apropen a gèneres escènics o cinematogràfics concrets, pastanagues pel cervell que es mantenen sempre a la distància justa.
Donant voltes no sobre el que es diu, sinó sobre el fet que quelcom pugui arribar a ser dit i les forces que operen en el procés per arribar-hi, Mágica i elástica ens convida a perdre’ns en un lloc estètic on no s’afirma res. Fet de propostes i fugues, i de motius i imatges que s’exhaureixen en si mateixes, en aquest no-musical hi predominen el joc, l’accident i l’estranyesa.
Encara no hi ha crítiques publicades