Aquest TNT va, entre altres coses, d’honrar allò que ja és en un espai abans d’arribar-hi, i de col·locar-ho per davant del discurs escènic – o al seu costat. A propostes com la de les nyamnyam se suma, en aquest sentit, la de la Compañía L’Alakran.
A primera vista, la jugada és senzilla. Durant els dies que duri el festival, l’Oscar Gómez Mata passejarà per Terrassa acompanyat del seu amic i coperformer Juan Loriente. Caminaran sols. Pel camí parlaran, o no, observaran el seu entorn i sentiran que els fan mal les cames. Aniran d’excursió – literalment. Cada dia es dirigiran a un lloc nou, i hi hauran quedat amb algú. Escollits i coneguts prèviament, espais i hostes els esperaran a l’hora acordada – i a nosaltres també.
La peça partirà de la conversa amb qui els aculli però a partir d’aquí anirà descobrint nous camins. S’hi aniran entrellaçant, per exemple, fragments de discursos heretats del Makers original – estrenat l’any 2021. Itinerantes continua o enriqueix així els protocols d’aquelles primeres trobades, en què els dos actors ja buscaven moure’s entre les diferents capes de realitat temporal que conviuen a escena. Aquí, la pràctica teatral és duta a l’exterior per fer-nos veure que en tot el que ens envolta hi convergeix molt més del que salta a la vista.
Les històries que escoltarem, la ruta, el caminar i l’estat en què aquest caminar col·locarà a en Juan i l’Oscar, l’amor i la confiança que es tenen: Tot ve de diferents formes d’abans, i és allà on s’hauran forjat les possibles ressonàncies entre elements en joc durant l’ara que serà cada funció. Com ja passava a Makers, els accidents que aquestes ressonàncies provoquin s’immisciran orgànicament en la peça. Posaran en tensió els discursos preconcebuts i faran que ens preguntem constantment on comencen els uns i on ens duen els altres.
Encara no hi ha crítiques publicades