Mala broma

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Anna Sahun, Ernest Villegas, Òscar Muñoz
Direcció:
Assun Planas
Companyia:
Teatro la lavandería
Sinopsi:

Dos antics amics es retroben després de vint anys. Quan eren joves, presentaven plegats un programa radiofònic d’humor. Ara un d’ells ja ha triomfat com a humorista però l’altre ha fracassat com a periodista.
Els dos fan una juguesca al voltant d’un tema que els apassiona: els límits de l’humor. Serà capaç el periodista de fer la broma més forta que pugui imaginar a la seva dona? 

Crítica: Mala broma

06/05/2018

Digues-me de què rius

per Iolanda G. Madariaga

El prolífic autor Jordi Casanovas aborda un tema tan lliscós i controvertit com els límits del humor. L’obra barreja la comèdia amb una estructura de thriller. L’espectador anirà enfilant una història on res és el que sembla; viatjant de sorpresa en sorpresa. Casanovas posa sobre l’escenari tres vells amics: l’Ernest i el Jordi havien fet un duo humorístic radiofònic quan eren estudiants de periodisme, l’Anna els escoltava i admirava. Ara l’Anna i el Jordi són parella i tenen una filla. L’Ernest ha continuat en solitari una exitosa carrera professional com humorista. L’Anna és una reconeguda cirurgiana cap de servei de transplantaments. El Jordi exerceix de periodista a la redacció d’un diari. Els tres amics es retroben després de vint anys, a l’apartament de la parella. L’Ernest es troba enmig d’una crisi creativa agreujada per l’assetjament d’un internauta anònim. A través de les xarxes, el paio li recrimina el haver-se instal·lat en un humor blanc que no traspassa mai els límits de la correcció política. Marc Angelet, també autor, en sintonia i remarcables complicitats amb Casanovas, dirigeix el muntatge potenciant en tot moment el to de comèdia. Conserva els noms dels tres actors per als seus protagonistes. Villegas és un “gafapastas” atractiu que arriba a casa dels amics per trobar l’escalf que el seu èxit professional no li dona. Muñoz, fart d’una feina que l’estreny, vol recuperar l’emoció juvenil d’empescar-se bromes que transgredeixen els límits. L’Anna (Sahun) pot esdevenir el blanc perfecte d’una broma portada als límits. A mesura que avança l’espectacle el somriure se’ns va glaçant al rostre i es comença a generar una angoixa creixent. Angelet ha marcat un ritme accelerat que els actors han entomat amb gràcia. Cal no entretenir-se massa en el discurs d’una peça construïda amb notable fusteria teatral. Al cap i a la fi, és l’espectador qui haurà de decidir on són els límits de l’humor, si és que n’hi ha. Casanovas i Angelet juguen fort i el trio protagonista sap estar a l’alçada. La comèdia té un transfons molt seriós i un final que la inèrcia de la precipitació pot embrutar. Però el que queda, al capdavall, és una reflexió conscient i valenta sobre el “de què riem i com” que, en definitiva, diu molt del que som.