Mans

Familiar

informació obra


Autoria:
Xavier Basté, Lev Tolstoi
Escenografia:
Nona Umbert
Il·luminació:
Jaume Gómez
Intèrprets:
Xavier Basté, Nona Umbert
Producció:
Fes-t’ho com vulguis
Adaptació:
Ivan Padilla
Sinopsi:

MANS és un espectacle pensat perquè els menuts tinguin una experiència teatral gratificant i engrescadora.

MANS és un espectacle visual ple d’imatges poètiques expressades amb diferents llenguatges.

El llenguatge corporal, que comença amb les mans i s’escampa a tot el cos;  la música que tot ho embolcalla; el llenguatge visual dels colors, la llum i les ombres; la transformació de l’espai i també la paraula,  justa i afinada per a endreçar-ho tot.

MANS convida a fer un viatge a mons reals i mons fantàstics. A somniar. A pensar. A escoltar. A riure. Tot l’espectacle neix i gira amb la idea de les mans: les mans ens donen la llibertat de crear les nostres pròpies realitats. Així, tot el que veureu a l’espectacle està fet amb les mans. En viu i en directe.

Per a canalla d'1 a 5 anys

Crítica: Mans

07/02/2016

Ser un manetes i tenir manetes

per Andreu Sotorra

Hi ha qui és un manetes i se'n surt de tot. I hi ha qui té manetes per fer un espectacle. De fet la parella de creadors i intèrprets de la companyia Fes-t'ho Com Vulguis en tenen i en són (de manetes, vull dir) i les mans, com diu el títol del seu espectacle, són les protagonistes de la diversitat d'accions que s'hi fan durant gairebé tres quarts en un viatge que, com adverteixen abans d'engegar, requereix esmolar la imaginació.

'Mans' és un dels més de vint espectacles que la companyia té en el seu repertori amb una agenda d'actuacions arreu del país ben farcida. A 'Mans' es fa una fusió de la música, les arts plàstiques, el teatre, les ombres xineses i fins i tot hi ha espai per als clowns, en versió familiar, esclar, amb la senzillesa i el recurs infal·lible del nas vermell.

Mans fluorescents, coixins amb leds de colors, transparències manipulades amb aigua, jocs amb les capses blanques que fan d'escenografia, un piano de joguina de color vermell, com els que de tant en tant fa servir Pascal Comelade, paraigües de colors, globus, jocs de llum i moltes estrelles que envolten el sostre i les parets blanques del Teatre del CCCB en un reflex de mirall. (...)