Maure el dinosaure

informació obra



Direcció:
Víctor Borràs
Intèrprets:
Francesc Mas i Maria Hervàs
Composició musical:
Oriol Canals i Dani Ferrer
Escenografia:
Plancton - Joan Pena
Companyia:
Centre de Titelles de Lleida
Autor:
Joan-Andreu Vallvé
Sinopsi:

La Martina és una nena petita, valenta i pèl roja. En Maure és un dinosaure blau, gros i de punxes blanques. Són amics inseparables. Comparteixen jocs, somnis i aventures. A vegades també han d’afrontar situacions complicades. En aquest espectacle els coneixereu.

Crítica: Maure el dinosaure

04/04/2017

Exercici de netedat: senzill, directe i sempre tendre

per Jordi Bordes

La companyia Teatre Nu tenen la capacitat de prsentar uns espectacles, aparentment frescos, espontanis, d'improvisar al menjador però que totestà mil·limetrtat. Hi ha un joc constant amb la incorporació dels personatges, sempre amb un cert to elevat, l'aire de Calders el mantenen des d'aquell Raspall genial. Ara, s'empesquen una història intranscendent, surrealista (pot una nena tenir un dinosaure d'amic inseparable? Pot aprendre a llegir en Maure? Són tant despistats els adults que es preocupen per ells però són incapaços de passar bé la informació als seus veïns?)  però que cobra vlaor de joc escènic amb la seva interpretació. Menys és més, de nou. Música incidental mínima, escenari de coixins de sofà (li saben extreure un bon llistat de formats) i una interpretació tant seriosa com còmica. Fan fàcil el que és dificil, veritable treball d'ofici. 

No és pas gaire pretensiós, es reivindica el valor de l'amistat i el de la voluntat d'ajuda dels altres (tot i que amb uns resultats de comunicació, còmicament discrets). Hi ha el viatge a l'escola sense voler-ho extrapolar al viatge catàrtic, metafòric, de la vida. Només un viatge tribial que esdevindrà perillosament tràgic,. Però no arriba a fer-se present la por. de seguida, hi ha qui ajuda i es troben solucions. Per cert, la sortida de la banya alternativa del dinosaure resol la vergonya amb el joc més desinhibit.  

Nu, que habitualment treballa amb el públic familiar, també es deixa estimar amb el públic juvenil. És el cas de Mrs Brownie. Certament, els va millor partir d'espectacles de trama coneguda que els obliga a buscar sorpreses per a despistar l'espectador (com en el cas del Torna, Robin Hood on van voler fer un espai escènic ambiciós que va desmeréixer el seu valor de fer-ho tot amb el mínim indispensable).