Mentir lo mínimo

Circ

informació obra


Sinopsi:

Despendre’s.
Deixar brotar la realitat.
El joc mínim. La connexió màxima de dos fragments.
El públic que envaeix l’espai escènic. L’espai escènic que irromp a l’edifici.
L’espectador que es converteix en actor reescrivint la realitat. El present que es transforma en un joc d’anada i tornada.
Ja no hi ha escenari, ja no hi ha butaques.
Ja no hi ha actor, ja no hi ha públic.
Ja no hi ha actuació, només veritat.
Una experiència col·lectiva en un lloc inusual, on una pista llisa i minimal serà l’espai de joc.

ANUL·LAT A FIRA TRAPEZI 2020 A CAUSA DE LA COVID-19

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mentir lo mínimo

20/05/2022

Equilibrar el discurs i la roda de la bici

per Jordi Bordes

Alta gama va a l'essencial. No ncessita gaire floritures. Presenta un treball d'unduiet sobre bicicleta acrobàtica nítid, elegant i que aprofita per carregar-hi dos parts de la biografia que posen pes i relat a l'equilibri. D'entrada, busquen la connexió del públic. Amb la calma d'anar saludant, quasi un a un, amb la mirada des de la pista del circ. sembla un joc però es demostra molt eficaç. De fet, també Yldor Llach també hi jugarà en el seu espectacle. Demana paciència i seguretat però, si se sap atrapar l'atenció, aconsegueix un plus d'empatia imprescindible.

Pel que fa a l'evolució en la bicicleta, juguen amb tots els equilibris possibles del duet, sigui tots dos dalt de l'aparell rodant o bé l'un pedalant i l'altre fent de contrapes mentre la rosseguen per terra. Cada cop l'espai d'actuació és més petti. Es limita a una cinta de pintor que es va retirant. I convidant al públic que ocupi la pista i vagi reduint el perímetre d'actuació. Un joc senzill i eficaç. I que exigeix molt control de l'aparell, evidentment.

Pel que fa al relat, juguen amb la contradicció. Si ell es confessa una persona grassa però no per això accepta que sigui vist com un tret pejoratiu. Perquè la seva pell dona escalf a l'hivern o és tou d'abraçar. Ella, en canvi, narra la seva situació personal de la infància, que la tenia lligada a una cadira de rodes. L'empenta i determinació a no acceptar aquella passivitat l'ha durt a ser acròbata amb un cos musculat, i que domina. Petites històries, notables equilibris i una excel·lent connexió amb el públic. Rodó com una roda de bicicleta.