Moat III. Laia Estruch

informació obra


Sinopsi:

Us heu aturat mai a pensar per a què serveixen els parcs infantils? O per què estan dissenyats així? Aquesta és una de les inquietuds de Laia Estruch, una de les nostres escultores més juganeres i performatives, capaç de detectar formes escultòriques on no esperaríem trobar-ne cap. Què són els parcs infantils sinó grans escultures urbanes que ens animen a interactuar-hi amb tot el cos? A la sèrie MOAT, la Laia s’ha dedicat a reinterpretar i redissenyar les estructures pròpies d’un parc infantil. I és que, tot i l’estètica desenfadada de qualsevol zona de joc, cap decisió és innocent: el moviment i el joc dels infants dins seu està tan previst i pautat que qualsevol parc infantil es pot llegir com una partitura.

A la peça que porta al TNT, la Laia substitueix les estructures rígides d’una zona de joc pels volums adaptables i tous d’un gran inflable. A diferència de l’acer, la fusta o el cautxú, l’inflable necessita respirar, igual que nosaltres. MOAT III és un diàleg entre cossos, a través de la veu i del moviment: el cos humà i el cos de l’objecte, la suma dels quals dona lloc a un paisatge sonor que es desplega per mitjà de l’acció.

Moure-s’hi per dins no és tan fàcil com sembla. Lluny de funcionar com un castell inflable, la peça de la Laia és golafre, i requereix concentració i atenció perquè no se’ns cruspeixi. La clau: respirar amb ella, gestionar el seu aire per mantenir l’equilibri. Durant la durada de l’acció, la Laia es fusiona amb la respiració de la peça, fins a esdevenir un sol cos.

Després de veure l’escultura en acció, els infants podran saltar-hi dins i posar en joc el seu cos i la seva veu amb els volums de l’escultura. Heu entrat mai a un parc infantil que respira? La Laia us n’obre les portes. I, si us quedeu amb ganes d’endinsar-vos encara més en el tacte i la sensualitat dels materials, podreu visitar la instal·lació Range in between de Jou Serra, on la llum pren el relleu a la veu com a cos sensible.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Moat III. Laia Estruch

30/09/2024

Formes rodones i estàtiques

per Jordi Bordes

Pilotes de bàsquet siameses dialogant sota les voltes catalanes. Un inflable lúdic que no entén la quietud. L'element que requereix corrent continu per mantenir-se inflat ens evoca al castell de fades del MNAC. Sens dubte la intal·lació demanava una intervenció mínima per a extreure'n tot el suc.

Se suposa que hi pot haver una certa interacció perquè hi ha anelles per fixar-lo a terra (no sortiria volant) i dobles plecs per entrar-hi tubs semimòbils. Això per no parlar dels inflables d'Interferència01..

A la Muncunill assistir a aquesta instal·lació té premi perquè hi ha exposada un material de Manifesta15. És tan gran el col·lapse, que ens atrapa sempre. Rita Chaos servia una mini exposició de poesia visual emparentada amb Joan Brossa. La casualitat va fer veure aquella mini proposta el cap de setmana en què la Fundacio de le sArts Lliures engegava teporada amb els Seitons Masdeu. Hola i adéu