Moleskine és una història d’amor i mort. I potser també d’amor i d’odi. I d’odi i mort. I de solitud i desesper. I d’esperança i de traïció. I de rebuig i d’acceptació. I de crisi i d’amargor. És una noia i un cadàver, o l’ombra d’un cadàver i l’ombra d’una noia. El moment dur de la veritat, d’una veritat que potser valia més que seguís sent una mentida. Qui sap.
Moleskine és un tast de teatre de proximitat, podríem dir teatre cinematogràfic, viu, intens... una comunicació directa amb l'espectador, on el públic es sent protagonista (en aquest cas, familiar de la víctima), sense barreres, sense quarta paret, on l'actriu que tens al davant despulla la seva ànima, i et fa sentir part de la història.
Diu la dita que en el pot petit hi ha la bona confitura i Moleskine n'és la prova. Una microobra de només vint minuts però d'una intensitat i una sensibilitat que et remou per dins. L'artífex de tot això és principalment l'actriu Violant Llopis. Sense ella text de Jordi Cervera, correcte però un xic tòpic a pesar de la sorpresa final, no ens arribaria de la mateixa manera. Tot i la seva joventut Llopis no cau en la sobreactuació i ens regala una interpretació que possiblement supera la dimensió dramàtica del personatge. Creieu-me que en sentirem a parlar. Actualment estan girant per Catalunya així que si podeu, no us ho perdeu.