Un titellaire i la seva graciosa assistent creen una estranya silueta als ulls dels espectadors i li donen vida per explicar la terrible història de Frankenstein. El relat, basat en la novel·la de Mary Shelley, explora amb una fresca poètica visual el tema universal de l’exclusió i el rebuig a la diferència.
‘El meu amic el monstre’ és un espectacle de teatre d’ombres còmic, sensible i absurd. Els actors es fusionen amb les pantalles jugant a espantar el públic i buscant el plaer de l’esgarrifança.
Pallassos tradicionals combinats amb una història de titelles d’ombres. En el trànsit d’un llenguatge a l’altre, hi ha moments d’un surrealisme hilarant. El “mestre” i la seva ajudant maldestre formen una parella desigual: l’August (ella) excel·leix davant d’un Enfarinat de sang d’orxata. Els moments “britànics”, amb Amanda Kibble com a única protagonista, són els jugats en més encert, tot i que els referents utilitzats difícilment ho poden ser per al públic més jove. Ambdós pallassos ens venen a explicar la història de Frankenstein en el seu teatret d’ombres. Una bona manera de riure’s de la por a les tempestes de llamps i trons, dels cadàvers esquarterats i dels cementiris. Aquí l’estranya criatura del doctor Frankenstein fa amistat amb un altre monstre, un os. Als dos els uneix la por i el rebuig que desperten en la gent que travessa el teatret. La seva qualitat de monstres resulta amable i molt tendre, sobretot perquè es deixa veure com es crea tot l’artifici teatral. Malgrat l’interès de la doble construcció teatral i un bon assortit de gags per a tota mena de públic, l’espectacle resulta un xic llarg.