Mon pare és un ogre

Teatre

informació obra


Direcció:
Jokin Oregi, Xavier Gimenez Casas
Intèrprets:
Enric Blasi, Carles Pijuan
Il·luminació:
Miki Arbizu
Composició musical:
Òscar Roig
Vestuari:
Carles Pijuan
Companyia:
La Baldufa
Sinopsi:

Un home adult, en Miquel, ha crescut sense el seu pare, que s'ha passat gairebé tota la vida tancat a la presó. Qui és en realitat aquest ésser monstruós que tothom anomena "l'Ogre"? Ho descobrirà el dia que un antic company de cel·la el vingui a visitar amb una carta del seu pare. En llegir aquesta carta, en Miquel descobrirà que aquell monstre solitari i fosc, aquell Ogre, no ha deixat de ser en cap moment un ésser humà gràcies a l'amor sense límits que encara experimenta pel seu fill. El bé i el mal, especialment la maldat dels bons i la bondat dels dolents, i també el càstig, la culpa, la solidaritat i la justícia són temes d'un muntatge que porta l'esperança al país dels ogres. I és que aquest Ogre terrible té una cara tendra i ens la deixarà veure des de la petita cel·la on s'apilen les ombres i les alegries, els recels i l'amistat, la solidaritat i l'amor.

Tot forma part d'un muntatge teatral multidisciplinari, ple d'històries i aventures que els protagonistes viuen en la seva imaginació, i que ens demostra que tots som Jekyll i Hyde a la vegada. Sí, potser el contacte amb la cara més ombrívola de la societat ens taca i intoxica, però aquest espectacle posa l'accent en la resistència de l'ésser humà a deixar-se endur per la cara més sinistra de l'existència i constitueix, per tant, un cant a l'esperança fet d'emocions i sentiments.


Encara no hi ha crítiques publicades