Que “els diners només són diners” no deixa de ser una apreciació permesa a un selecte i reduït grup d’aquesta la nostra societat. Ja sigui perquè tenen un abundant compte corrent o perquè sempre s’ho fan venir bé per a que pagui un altre. Tanmateix, per a un sector més gran de persones els diners són més aviat font de problemes quotidians, maldecaps familiars i disputes entre amics. I és aquí on Money, en cartell a la Sala Fènix fins al 14 de març, entra d’una manera franca i sense més pretensió que la de retratar-nos a tots a través de la comèdia.
El text de Sergio López portat a escena per Albert Requena i Felipe Cabezas ens duu per un seguit d’escenes ràpides i canvis àgils –a tenir en compte com es treu profit del disseny de llums per crear els diferents ambients. Són situacions i diàlegs a priori dispersos, connectats sempre per la temàtica pecuniària i que poc a poc anirem entrellaçant, relacionant personatges fins a l’escena final. Un ritme que sense dubte juga a favor del to de la comèdia i que els dos protagonistes saben regular, també quan cal recrear-s’hi i dibuixar una atmosfera més pausada.
Amb gairebé una vintena de personatges circulant, apareixent aquí i tornant a aparèixer més enllà, Requena i Cabezas ens brinden una combinatòria d’humor gestual, teatre físic i comèdia de text d’aquelles que permeten lluir-s’hi. A estones més estripada, a estones més mesurada però sempre versemblant i en certa manera emmirallant al públic: és inevitable preguntar-se en el transcurs de l’obra què faries tu en la situació dels personatges, reals i reconeguts en el nostre dia a dia. “Common people”, que cantaven aquells.
Gent normal a qui els diners –tant en abundància com en absència– els porta a situacions límit. I és en el límit d’allò còmic i allò tràgic on Money no deixa de fer equilibris i s’hi mou sense problemes pel minúscul però ben aprofitat escenari de la Sala Fènix.
