Monòlit

Dansa

informació obra


Companyia:
Nats Nus Dansa
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Nat Nus Dansa
Autoria:
Toni Mira
Dramatúrgia:
Claire Ducreux
Ajudantia de direcció:
Claire Ducreux, ajudant d'escena: Miquel Ruiz
Text:
Claire Ducreux, Beth Escudé i Gallés
Composició musical:
Joan Saura, David Moreno, Lou Reed, René Aubry, Sílvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Nani Valls
Vídeo:
Esteban Crucci
Escenografia:
TA! Teatre Auditori Sant Cugat
Sinopsi:

El fundador de la companyia Nats Nus Dansa pren un monòlit com a parella de ball en una proposta que combina diversos llenguatges escènics i que vol ser una metàfora de les lluites internes de l’ésser humà.

Tot i que es va graduar en dansa contemporània a l’Institut del Teatre, Toni Mira es va formar com a arquitecte, d’aquí que no resulti estrany que en el seu nou espectacle prengui com a referència una figura geomètrica, un monòlit singular que li servirà d’excusa per mostrar l’evolució que ha experimentat el seu univers artístic quan es compleixen onze anys del seu primer solo coreogràfic, Loft. L’espectacle planteja un joc de forces entre l’home i el monòlit que, més que un simple recurs escènic, acaba sent una metàfora de les lluites i contradiccions internes que homes i dones enfrontem constantment. La dansa és la base d’una proposta on, tanmateix, es combinen llenguatges escènics diversos que van de la paraula al vídeo, la percussió, el circ o fins i tot la màgia.

Crítica: Monòlit

13/07/2014

Han passat deu anys després d’aquell seu primer i reeixit solo, Loft, i ara Toni Mira, amb la lucidesa que dóna la maduresa,

per Montse Otzet

Han passat deu anys després d’aquell seu primer i reeixit solo, Loft, i ara Toni Mira, amb la lucidesa que dóna la maduresa, estrena Monòlit, un treball íntim, una ullada al passat, des d’un present que mira cap al futur. En aquest recorregut de vida, l’artista, abillat amb un barret i amb gavardina, es despulla emocionalment i estableix una estreta i entranyable comunicació amb el públic, i seran aquelles persones que han seguit al llarg dels anys la seva trajectòria artística, les que més s’emocionaran davant d’aquesta obra, pel simple fet de reconèixer-se com a part, per petita que sigui, d’aquest viatge.  De totes maneres, la peça no complaurà només als seguidors de Toni Mira, sinó a un públic que valori i sàpiga gaudir de les petites coses (com bé diu la cançó de Serrat en la veu de Mira), de subtils gestos i de poètics artefactes escènics.

Com únic contrincant, a part de Miquel, el seu còmplice d’escena, Toni Mira compta amb un monòlit, una figura rectangular que ha estat un factor comú en molts dels seus espectacles. Aquest tros de pedra és una metàfora, amb la qual l’ intèrpret dialoga, es recolza, juga a trobar noves perspectives, s’ amaga, es diverteix creant llums i ombres, fins a convertir-lo en un protagonista màgic sobre el qual si enfila per, junts, crear un final hipnòtic.

Monòlit és un espectacle que avança en petites escenes, imatges orquestrades per la veu i el moviment corporal de Mira que ens guia cap a diversos estats emocionals, tant a través de diferents llenguatges de dansa, d’ inspirades projeccions, com d’ un suggestiu entorn musical a càrrec de composicions de Joan Saura, a qui Mira dedica aquest solo, David Moreno, Lou Reed, René Aubry i Sílvia Pérez Cruz.

Monòlit és un bon treball que tanca un cercle i que, com tota obra de maduresa, guanyarà pòsit i precisió en el transcurs del temps.