El fundador de la companyia Nats Nus Dansa pren un monòlit com a parella de ball en una proposta que combina diversos llenguatges escènics i que vol ser una metàfora de les lluites internes de l’ésser humà.
Tot i que es va graduar en dansa contemporània a l’Institut del Teatre, Toni Mira es va formar com a arquitecte, d’aquí que no resulti estrany que en el seu nou espectacle prengui com a referència una figura geomètrica, un monòlit singular que li servirà d’excusa per mostrar l’evolució que ha experimentat el seu univers artístic quan es compleixen onze anys del seu primer solo coreogràfic, Loft. L’espectacle planteja un joc de forces entre l’home i el monòlit que, més que un simple recurs escènic, acaba sent una metàfora de les lluites i contradiccions internes que homes i dones enfrontem constantment. La dansa és la base d’una proposta on, tanmateix, es combinen llenguatges escènics diversos que van de la paraula al vídeo, la percussió, el circ o fins i tot la màgia.