Monstres

Teatre

informació obra


Direcció:
Jaume Madaula
Intèrprets:
Esther Anyó, Catalina Florit, Jaume Madaula, Berta Vidal
Interpretació musical:
Berta Vidal
Escenografia:
Paula García Hernández, Joan Aguiló, Elionor Sintes
Vestuari:
Louise Hochet, Mathilde Salaün, Sara Manzaneda
Il·luminació:
Paula García Hernández, Arnau Vidal
Companyia:
Markeliñe
Adaptació:
Markeliñe
Sinopsi:

Al·legoria monstruosa i esperançadora sobre els refugis mentals que com a nens i adults creem per sobreviure als conflictes interns i dubtes existencials. L’arribada dels espectadors i un nen a una cabana blanca al bell mig d’un entorn únic suposa el punt de partida per arribar al país de les bèsties salvatges. L’obra entremescla dues capes diferents que tenen el nen com a nexe: una, la real, amb una mare absent, un pare singular i dos avis d’edat molt avançada. I l’altra, la imaginària, que vincula i resol tot el que el nen viu.

Edat recomanada: 9-12 anys

Crítica: Monstres

21/10/2015

En un racó de la imaginació

per Iolanda G. Madariaga

La jove companyia de teatre familiar Aflel es basa en el famós conte de Maurice Sendak, On habiten els monstres per bastir  l’espectacle Monstres, amb dramatúrgia de Catalina Florit i direcció de Jaume Madaula. En aquest se’ns convida a entrar en un singular espai: una caseta feta de teles. Es tracta de introduir-nos en un espai “diferent” on tot pot ser possible. I és allí on, a partir de l’experiència d’un infant d’uns set anys, apareixen diferents monstres: uns més amables, altres no tant, que conviuen amb altres persones properes a l’Hug –l’autèntic protagonista del muntatge-. L’Hug viu, com qualsevol infant, amb un peu al món de la fantasia i l’altre al món de la realitat: la seva imaginació és el refugi per viure una realitat que li fa mal... però dins aquest món inventat no tot és fàcil i confortant. El punt de partida dramatúrgic i l’espai on es desenvolupa l’espectacle recomanat a partir dels vuit anys, és prou interessant, així com ho és també el desenvolupament dramàtic. El que pot ser no és tan adequat és el to de caricatura que prenen els personatges, una caricatura que constreny els personatges i els resta capacitat expressiva. Allò que sembla tan necessari per perfilar el monstre –i que plàsticament funciona molt bé en aquest espectacle-, sembla sobrer per el que fa els éssers de carn i ossos, sobre tot en la interpretació del personatge principal.