Montserrat

Teatre | Nous formats

informació obra



Autoria:
Gabino Rodríguez, Col·laboració artística: Luisa Pardo
Direcció:
Gabino Rodríguez
Intèrprets:
Gabino Rodríguez
Ajudant de direcció:
Mariana Villegas
Vídeo:
Carlos Gamboa, Yulene Olaizola
Producció:
Lagartijas Tiradas al Sol
Companyia:
Lagartijas Tiradas al Sol
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:

Lagartijas tiradas al sol és una comunitat d’artistes d’esperit llibertari que busca esborrar les fronteres entre el treball i la vida, a la recerca de noves experiències teatrals properes a la biografia, el document i la recreació històrica. El 2010 van sorprendre a Temporada Alta amb El rumor del incendio, i aquest any aquest atrevit col·lectiu s’ha endinsat en un projecte encara més personal: la recerca per saber qui era Montserrat, la mare de Gabino Rodríguez –una de les ànimes de la companyia– que va desaparèixer fa més de vint anys. Un viatge al passat en clau d’investigació vital que ens revelarà els detalls preciosos que hi ha en la microhistòria de totes les famílies. Un treball visualment sorprenent i molt compromès que ens demostrarà que una altra manera de fer teatre és possible.

Crítica: Montserrat

20/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Un treball petit però d'un resultat inabastable. Una història melodramàtica narrada en primera persona. El públic va coneixent la situació d'aquest noi que, des dels sis anys, portava un ram de flors a un arbre per recordar la mare morta i que, al cap de 25 anys descobreix que ha viscut un gran engany, que aquesta mort és la manera d'amagar un abandonament. 

L'actor i autor és intel·ligent i no ensenya totes les cartes. Es guarda per a la seva intimitat el per què de la marxa de la mare i també la voluntat dels familiars de tapar el passat. Només insinua alguna possible raó. Des d'una interpretació ben humil, simple, desarma tota possible animadversió. És un joc o un drama? en tot cas, és dolorós i destapa un món paral·lel (el del secrets dels pares) que obliga a fer llargues converses, a la sortida del teatre. El públic es queda de pedra a les cadires. Clavat.