Moviment d'Olot

Dansa

informació obra


Autoria:
Guillem Mont de Palol, Jorge Dutor
Sinopsi:

El Moviment d'Olot és un projecte de creació artística col·lectiva i ciutadana. Quatre col·lectius d'Olot realitzaran sessions de dansa amb la companyia Mont de Dutor. De cada trobada en sorgirà un retall coreogràfic. I la suma dels retalls composarà una coreografia única, el Moviment d'Olot. Es tracta de generar un nou folklore, una dansa inclusiva que ens representi i ens identifiqui. Amb aquest projecte de dansa comunitària, Mont de Dutor vol fer cristal·litzar el moviment autòcton, vol fer emergir la dansa d'una ciutat, d'un barri, d'una comunitat de veïns, d'un col·lectiu concret... I vol, alhora, pensar en la millor manera de conservar aquesta dansa, de transmetre-la i tenir-ne cura com a patrimoni immaterial de la ciutat i la ciutadania.

Mont de Dutor és una parella artística formada per Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, creadors escènics i performers que han estat treballant plegats des del 2009. Les seves propostes solen explorar les fronteres de diverses disciplines com la dansa, l'arquitectura, el teatre o l'òpera, així com els seus camps d'influència polítics i socials. Estan fortament compromesos amb un principi: situar-se al límit i no pas al centre de les coses com a posició ideològica. Utilitzen l'humor, l'absurd, la repetició i la música per acostar les arts vives a tots els públics. Tota la seva producció artística, des de ¿Y por qué John Cage? (2011) fins a Salir del Armario (2020), parla d'ells mateixos i del joc de la ficció.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Moviment d'Olot

17/04/2022

Patrimoni de moviment sísmic

per Jordi Bordes

Mont de Dutor (Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol) han construït la segona coreografia amb el veïnat, com ja van fer a la Fira Mediterrània (El moviment). Moviment d’Olot contempla la participació massiva, des de la seva prèpia concepció. Els dos performers han encadenat els moviments en una peça que trenca la verticalitat, que permet girar els 360 graus, a diferència de la coreografia, més compacta, d’Igualada. El repte és que el moviment continui actiu durant 25 anys per a convertir un joc intuïtiu en una peça de patrimoni inmaterial de la humanitat.

És la demostració que, avui, també som llavor de la tradició del demà. I que defensar les arrels d’ahir és tambétraslladar una cosmovisió que va molt més enllà que les modes rutinàries. Traspassar el gaudi pel ball, en les seves diverses formes i demostrar que es un element que auda a conviure compartir amb la resta de la comunitat.