Mr. Train

informació obra



Companyia:
Trukitrek
Producció:
Trukitrek
Direcció:
Josep Piris
Intèrprets:
Kiko Lozano, Magda Mañé, Lu Pulici, Javier Aranda
Autor:
Javier Aranda
Sinopsi:

Mr. Train narra la relació entre un gos vagabund i un vell solitari, una mica esquerp i rondinaire, que viu en una estació de tren on mai no hi passa ningú. Des del primer moment l'home no en vol saber res del petaner, però aquest, inexplicablement, li agafa afecte al vell que es converteix en el seu objecte de afecte.

Crítica: Mr. Train

18/05/2018

Titelles cinematogràfics

per Núria Cañamares

Sens dubte, una de les descobertes de la Fira de Titelles de Lleida 2018. Increïble conjunció de teatre gestual, titelles i audiovisual per narrar un relat mut que no escatima en humor negre tot i adreçar-se a infants (recomanat a partir de 6 anys).

La història s’inspira en el conte ‘Il cane blu’ del poeta i guionista italià Tonino Guerra i la protagonitzen un veterà cap d’estació i un gos vagabund que tot el dia li fa la guitza. Són a l’estació de Nowhere, on el proper tren passa permanent “d’aquí a 5 minuts” i on no hi baixa mai ningú. Més sols que la una, doncs, i malavinguts. Cada dia les mateixes rutines: palanques amunt, toc de xiulet i els lladrucs del gos, fins que el vell decidirà desempallegar-se de l’animal. Sigui com sigui. Millor que no tingueu gaire empatia amb el gos... (pot ser durillu per als espectadors més petits).

A més d’un argument que enganxa des del primer minut, ‘Mr. Train’ destaca per la posada en escena. Transcorre en un teatrí que barreja la interpretació en viu amb un fals directe cinematogràfic, mixt del cine mut i l’animat actual (si sou fans del xai Shaun us encantarà). La fusió és tan orgànica que en algun moment pot arribar a jugar amb la mirada de l’espectador, fent-lo confondre entre realitat i ficció. D’altra banda, l’audiovisual està plenament justificat, ja que nodreix la història i enriqueix l’acció, tot i que també és cert que cap al final li sobren uns quants canvis d’escena.

I finalment destaca per l’originalitat del titella cap d’estació, a l’estil “humanette”, és a dir, meitat humà - meitat ninot. La part humana la conformen el cap i les mans, la resta del cos és de titella i queda sobreposat per damunt de la cintura del manipulador, de manera que, situat dins el teatrí, els peus del personatge queden a la vista del públic. Aquesta tècnica aporta molta expressivitat i mobilitat al titella, així com un aire còmic que propicia la mímica i el joc visual, el llenguatge universal amb què la companyia Trukitrek (de Llinars del Vallès) està recorrent el món.