Mud gallery - Animales de hermosa piel

Dansa

informació obra


Adaptació:
Autoria:
Damián Muñoz, Crystal Pite, Jonathon Young
Direcció:
Virginia García , Damián Muñoz
Dramatúrgia:
Virginia García
Intèrprets:
Virginia García , Damián Muñoz, Jorge Fuentes
Composició musical:
Jesús Díaz (Making Music in Silence)
Escenografia:
La Intrusa
Vestuari:
La Intrusa
Il·luminació:
La Intrusa, Jorge Fuentes
So:
La Intrusa
Producció:
La Intrusa
Sinopsi:

La Intrusa ens presenta una peça sobre el coratge, sobre la silenciosa dignitat que ens dóna l’experiència. I ho fa integrant els elements escènics (llum, escenografia, banda sonora) dins la narració coreogràfica d’una manera orgànica, amb aquesta elegància que caracteritza la companyia recentment guardonada amb el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura. 

No ens fan bells els nostres sentiments o les nostres emocions, sinó la tenacitat silenciosa amb la qual ens enfrontem a aquests. Jean-Luc Godard

Crítica: Mud gallery - Animales de hermosa piel

22/04/2017

Atracció visual i sonora

per Montse Otzet

Si un contempla  aquest espectacle i no coneix la seva autoria ni veu dalt l’escenari Virginia Garcia i Damián Muñoz ballar la seva obra, fàcilment reconeixeria la marca de la casa pel tracte i importància que se li dóna a l’escenografia i a la il·luminació, elements que La Intrusa  cuida de forma molt especial en els seus muntatges, siguin de petit o gran format.

Mud Gallery / Animales de hermosa piel  és una proposta d’introspecció que ve a parlar del coratge, de com s’investiga la reconciliació amb les parts més fosques i ruïnoses, de com es poden transformar les ferides en una bella ruïna. Mud, és a dir fang, és un material que s’amassa i transmuta a semblança del moviment que generen els ballarins que en aquesta obra comparteixen escenari amb Tatín Revenga.

Per ajudar a mostrar aquest contingut s’ha ideat una escenografia presidida per una paret de fons de color d’or, un mur que, gràcies als raigs de llum que si projecten, esdevé tant muntanya rocosa com un frondós bosc, creant un ambient tant inquietant com captivador.  Columnes de llums led, miralls que emeten diafanitat o reboten materials sòlids, plantes que tapen expressions facials i petits robots que es fan amos dels racons, són alguns dels elements que s’escampen  per l’escenari i entre els quals els protagonistes executen un moviment contingut i dens a semblança de la narració que volen transmetre.  En la seva gestualitat hi ha més dolor que no pas esplendor, hi ha més transformació que no pas plenitud. Estats emocionals  orquestrats per la professionalitat de Virginia García i Damián Muñoz però que moltes vegades són engolits per l’espai escènic i molt especialment per l’esplèndida banda sonora de Jesús Díaz, que es converteix en la veritable vertebra d’aquesta història i ens mostra la riquesa en què Díaz és capaç de crear, amb una imaginativa amalgama sonora, atmosferes sinuoses i  inquietants.