Tendim a acumular coses, sota el mal entès de per si alguna vegada les necessitem. Tendim a col·leccionar (fins on es pot considerar col·leccionar i fins on, anar acumulant), objectes i més objectes als que li donem un sentiment lligat a una vivència personal o a una necessitat inventada.
I seguim omplint-nos de coses que ni sabem que les tenim. Les guardem dins d´una capsa, d´un armari, d´un prestatge….i en la majoria dels casos ens oblidem d´elles, queden arraconades.
Però el fet de tenir-les ens fa sentir segurs, representen trossets de vida que com una fotografia ens fan retenir aquest moments que ja no tornaran.
Quan érem molt petits teníem necessitat del pelutxo, que amb el seu contacte, ens donava seguretat. De grans substituïm el pelutxo, per quantitat d´objectes que en el fons son desesperats salvavides que inconscientment guardem per salvaguardar-nos inútilment d´una vida que se´ns en va a una velocitat imperceptiblement sideral.
Aquest es el punt de partida de Murmut (mur mut), espectacle del dramaturg-director-creador i aquí també actor Jordi Palet
Les pors, la inseguretat, l´oblit, la celeritat en que s´escapen els moments…la vida.
L´escenografia es ben explícita, una paret que ho ocupa tot darrera nostre plena de “tuperwares” amb objectes (des de medicines, begudes energètiques, aigües miraculoses, cassetes, )
En Jordi acumula objectes corporis, i l´altre actor-músic l´Ubach col·lecciona-acumula sons-musiques. Ambdós tenen necessitat de protecció dins d´un mar d´inseguretats.
Tot i que la proposta està clara, quelcom no acaba de cuallar, i sembla que l´espectacle hagi quedat al laboratori de les idees i que li falta acabar de créixer per comunicar suficientment amb els espectadors.
Embolcallat d´un humor irònic i absurd, sembla com que no acaba de trobar el moment ni el punt ni el punch dels gags, que s´apunten però noi acaben de desenvolupar-se.
El ritme també es lent, insegur, com tot els que van desenvolupant els dos actors-personatges. Falta potser una mica més, un nou glop, d´aigua del Carme o de Lourdes (tant se val).
L’avantatge es que es un espectacle obert que pot absorbir noves solucions i com va dir els poetes, Tot està per fer i tot es possible o bé Es quan dormo que hi veig clar o bé Qualsevol nit pot sortir el sol.
Els creadors i els tècnics
En Jordi Palet i Puig i en Toni Ubach, actors ocasionals, son els creadors del muntatge. La dramatúrgia d´en Jordi Palet. L´escenografía del Xavier Erra, la il.luminació de la Sylvia Kuchinow, el vestuari de la Nidia Tusal i es tracta d´una producció de Farrés Brohers i Cia& Ubach .i
Un creador inquiet
Jordi Palet i Puig s´ha format a l´Institut del Teatre de Barcelona (1996-2001), on des del 2012 es professor de Teatre Visual i Teatre d´Objectes, i es llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Es membre fundador de la Companyia Farrés Brothers, formada el 2002. Dramaturg, director, escriptor i narrador, ocasionalment actor, ha estrenat textos i ha dirigit un bon nombre de destacats espectacles, molts d´ells premiats, amb Farres Brothers (Tripula, La maleta de l´Agustí, La visita de la vella Dama, Ovni, Un bosc de cames, El rei de la casa, Operació A.V.I), i amb altres companyies com Teatre al Detall (L’endrapasomnis i La noia dels pardals, ambos premiats amb el Premi de la Critica, La motxil.la de l´Ada, Llepafils), La Bleda (SuperBleda, Maduuuixes, Tu-ru-rut, princesa) Tian Gombau-L´Home Dibuixat (Sabates noves), Disset Teatre (Les fades de la Bella Dorment), Companyia De Paper (Miranius), Pere Hosta (Pajaru), Companyia B (La rateta, El ràpid un sabater sense follets) i Ministrils del Raval (La Filomena se´n va al mercat), entre d´altres. Te publicats diversos llibres de contes.
Un músic creatiu
Toni Ubach ha estat sempre lligat a la música com a motor vital. Titulat per l´Institut del Teatre en l´apartat d´escenografia, va iniciar-se en el teatre, com a actor i desprès com a tècnic d’il·luminació. Ha col·laborat amb la Companyia de Pep Bou i la de Jordi Bertran. Ha estat compositor de músiques y a dissenyat espais sonors i d’il·luminació en molts espectacles.
text : ferranbaile@gmail.com
