Tres personatges, tres històries paral·leles que es creuen, en un crim desapassionat. Una metàfora, amb tocs de poesia contemporània pessimista i notes musicals vibrants de la vida.
El Teatre Gaudí Barcelona ofereix una possibilitat única: poder conèixer de primera mà una línia de teatre popular qu es programa a l'uruguai d'avui. Lucía Trentini és l'autora actriu i cantant d'aquesta peça que té molt aire de novel·la negra (jugant amb els tòpics i les elipsis dels personatges). S'atreveix aposqr-hi de tot: des d'una mena de "poesia convencional" fins a unes bases rtítmiques sobre les que canta. Segurament, el que falta treballar més és la interpretació. Ara , esrefugia massa en el vestuari i no es pot veure ni la capacitat de l'actriu ni les contradiccions dels personatges. Però la història, sí, se serveix amb gust i un aire sorneguer de Swenney Todd. Però, ara en comptes de pastissos de carn d'aquell barber tant enigmàtic, hi ha una constant presència d'elements de carnisseria; del pernil ibèric a la carn "enfiletada".