Nadales. El Maldà

Teatre | Familiar

informació obra


Intèrprets:
Iban Beltran, Josep Pedrals, Carles Pedragosa
Sinopsi:

A mesura que s’acosta el desembre, el nostre entorn va solemnitzant-se per posar en solfa els mil i un rituals associats a les festes nadalenques, una atapeïda acumulació de celebracions en pocs dies. Nosaltres hem decidit analitzar l’essència d’aquest període per veure com caldria encarar el Nadal del segle XXI, i n’hem tret algunes conclusions que us explicarem cantant, perquè no hi ha res millor que entonar-se plegats per alegrar les festes.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Nadales. El Maldà

17/12/2019

DesEmbolica que fa fort

per Jordi Bordes

Quin és el to d'aquest concert de nadales tant tradicional que esdevè un divertit cataclisme? Per començar, en un concert cal trobar el to, afinar. Entaforar-se el diapasó a dins de l'orella i trobar la nota adequada. Doncs aquest és el repte del trio Beltran/Pedragosa/ Pedrals des de principi fins al final. Fan el paper d'ells mateixos (de trapelles infants amb el cos adult), de cosins que sempre feien gresca per Nadal a casa els avis. Fins que els renyaven quan trencaven un plat o esfilagarsaven les estovalles. Ara tenen una edat adulta. Saben que no els hi pertoca. Però es diverteixen fins a la medul·la. I traspassen (aquesta és la clau) la quarta paret per convertir tothom en un convidat d'aquesta festa de ressopó (mentre esperen la Missa del Gall, o tot prenent neules compulsivament mentre els pares se serveixen cafès, camamilles i sobres contra l'acidesa d'estómac). De sota el tió (les bigues del saló del Maldà) van apareixent regals embolicats amb paper d'embalar. I enganxats amb poca traça, i amb precint de pintor. Tot cobra una unitat en el caos més absolut. Els propis intèrprets, entre despreocupats i avergonyits, advertien que "si assajar és de covards, no fer-ho és un crim" en l'estrena d'aquesta segona temporada. Tot va anar de cap per avall, com el cançoner que amaga les cançons desordenant la paginació. Però no importa massa tot plegat perquè el xou és aquest. Fer riure i treure punta a les nadales fins a convertir-se en poc més que una invocació animista africana.

Al despropòsit divertit se li sumen, i tant!, moments brillants i rodons. Perquè la fusta de Pedrals i Pedragosa (Beltran prefereix el paper de comparsa fins que recita un poema dalt de la cadira... de'n Pedrals) amb el do de la paraula (empeltat amb el metallenguatge de Jordi Oriol amb qui ja van riure's a Els comptes de la lletera a La Seca, pel 2011). Pedragosa, un habitual d'Indigest i Jordi Oriol (Europa Bull, L'empestat, per citar dos exemples) combrega perfectament. També Beltran ja va passar per l'escena El furgatori de Pedrals. Són doncs, tres puntes d'un triangle de les Bermudes que abdueixen les cançons tradicionals i les converteixen en el que ells volen. Sense manies. Fent ús del sincretisme més desfermat per gaudi propi (i comunitari).

Pedrals té una nova lectura de la dita "Per Nadal, cada ovella al seu corral". No la revelarem pas en aquest paper. Sí que ha estat inspiradora per a desmembrar el títol "Nadales". Un repertori de cançons i situacions que, escatològiques i d'un blanc pervertidor conviden a "'Nar dalt": Nadales és per Anar A dalt. Que cadascú estimi si això de pujar vol dir ascendir als cels verge com Maria o potser, més aviat al contrari, per conèixer una tal Maria simpàtica que s'està al pis d'a dalt, mig ensopida i que voldrà compartir un vi dolç i uns torrons.

És una obra molt recomanable per anar sol o en família. De seguida, se'n sentirà integrat com un cosí desparellat. Si a Fins als... Nadals, el recital ressona a musical, aquí, no s'estan per subtileses i canten pel broc gros. Amb la complicitat del públic que es despreocupa de l'afinació i el volum. És igual si el diapasó recomana un "Sol" o un "La". El professor pacient de coral d'arreplegats perdrà l'últim pèl per a festassa de tothom. Nadales desintoxica els cossos més malalts i ensopits.