Ne m’oublie pas

Teatre | Dansa

informació obra


Autoria:
Philippe Genty
Direcció:
Philippe Genty
Companyia:
Compagnie Philippe Genty
Composició musical:
Rene Aubry
Coreografia:
Mary Underwood
Intèrprets:
Anne Mággá Wigelius, Annie Dahr Nygaard, Morten Anda Berg, Lena Kvitvik, Henrik Hoff Vaagen, Benedikte Karine Sandberg, Sjur Marqvardsen, Maja Bekken, Stine Fevik
Il·luminació:
Philippe Genty, Vincent Renaudineau, Thierry Caperan
So:
Antony Aubert
Producció:
Compagnie Philippe Genty, Nord-Trondelag University Collage, Maison de la Culture de Nevers et de la Nièvre
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

El que aquest any ens demana Philippe Genty és molt senzill de complir. “Ne m’oublie pas”. Vinguin ben desperts, però preparin-se per rodolar escales avall per la imaginació d’aquest veterà creador francès, un dels més estimats pel públic del festival. A quatre mans amb la còmplice necessària de sempre, la coreògrafa Mary Underwood, Genty fa ballar els somnis i els enlaira com a l’inoblidable Bolibloc. L’enginy no envelleix, i aquest clàssic del Temporada Alta torna tan trapella com sempre: són titelles o ballarins, aquests personatges que es trenquen a l’escenari? Són micos o persones? Deixar-se enganyar per Phillippe Genty sempre és un plaer i aquesta nova coreografia juganera i hipnòtica és un autèntic atrapa-somnis.

Crítica: Ne m’oublie pas

16/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per César López Rosell

Vint anys després de la seva primera posada en escena a París, Philippe Genty ha tornat al Temporada Alta amb la revisió de Ne m’oublie pas . Tan poètic i suggestiu com és habitual en ell, el creador emprèn ara un viatge a la nevada Noruega, amb coreografies de la seva inseparable Mary Underwood i música de Rene Aubry.
 En aquesta ocasió els intèrprets són estudiants de la University College de Verdal, noruecs a qui va conèixer en un curs. L’energia i complicitat d’aquests joves ha contribuït al nou enfocament de l’obra, que va entusiasmar el públic del Municipal de Girona. 
 
La ximpanzé Clarisse, guarnida amb un vestit llarg, observa, interpel·la i manipula uns ridículs éssers humans presentats com a titelles. El creador compon figures amb una gran força visual per representar el món dels somnis, als quals la dansa dóna tota la seva càrrega expressiva amb magnífiques composicions de ballet per il·lustrar la relació entre l’inert i l’humà. Paisatges interiors i exteriors, figures que apareixen des de l’eternitat en contrast amb les existències passatgeres dels éssers vivents i records de la mort són conceptes que fa anar l’atmosfera fascinant i hipnòtica d’aquest espectacle.