Nibiru

Dansa

informació obra


Coreografia:
Soria Rem
Companyia:
Leandro Guerstein
Direcció:
Mar Gómez
Sinopsi:

Una companyia francesa, encapçalada per Mehdi Ouacheck i Soria Rem, ens presenta el seu nou espectacle, un muntatge coproduït pel Centre Chorégraphique National de La Rochelle, tota una referència en l´escena del hip hop del país veí. 

Sis ballarins trencaran els límits del hip hop ballant un estil desenvolupat per Mehdi i Soria que es coneix amb el nom d´abstract dance.

Crítica: Nibiru

19/09/2015

Hip-Hop abstracte

per Jordi Sora i Domenjó

Sovint s'acusa a la dansa de ser intel·ligible, de resultar poc comprensible. Com si resultés que totes les coses d'aquest món, i molt especialment l'art, tinguessin sempre un sentit final al qual cal accedir, amb una mena de codificació immutable i segura. El hip-hop, esclar, quedava al marge d'aquestes consideracions, perquè s'havia experimentat sempre més com un ball d'exhibició que no pas com un espai dramatúrgic.

Fins que, naturalment, els propis ballarins d'aquest conjunt de danses de carrer van decidit donar un tomb a tota lògica. Això va succeir especialment a França, bressol d'aquest modern hip-hop que no renuncia a explicar històries, i que a sobre les relativitza. I així és com es presenta aquesta companyia del país veí: Art Move Concept. Perquè per jugar a despistar-nos ens diuen que fan “hip-hop abstracte”, com si fos una estratègia amb el seu públic. Si tu deixes d'esperar i tenir expectatives sobre allò que ara t'ensenyaré sobre l'escenari, és molt probable que puguis resseguir un o diversos nivells de significat sobre els quals hem construït aquest peça anomenada “Nibiru”.

I a fe que ho aconsegueixen tot gaudint dels molts moments coreogràfics que ofereix, amb especial accent en el gran grup però també en l'execució quasi impossible d'alguns dels seus ballarins, d'aquelles que porten a qüestionar-se si és que la gravetat no té el mateix efecte sobre tothom. "Street dance", però també apunts de contemporània, un parell de “solos” de brillant execució i alguns dibuixos propers al “contact”. Una amalgama extraordinària d'estils i llenguatges. Però que, si això no fos suficient i enllaçant amb aquella pretesa abstracció, condueixen a mil imatges, idees i conceptes, segurament tots ells tan diversos com ho és el nombrosíssim public que congreguen, i que poden anar des de la idea d'un futur impredictible -bàsicament per la imatge quasi apocalíptica d'un sol rogent amb els contorns deformats al fons de l'escenari- com a una lectura més social quan veiem les relacions que s'estableixen entre els ballarins individuals i el grup.

Una perla del Mercè Arts de Carrer Nit a la Ciutadella que no heu de deixar escapar!