Nicht schlafen (Sense dormir)

informació obra



Direcció Musical:
Steven Prengels
Composició musical:
Steven Prengels
Intèrprets:
Bérenger Bodin, Boule Mpanya, Dario Rigaglia, David Le Borgne, Elie Tass, Ido Batash, Romain Guion, Russell Tshiebua, Samir M’Kirech
Escenografia:
Berlinde De Bruyckere
Dramatúrgia:
Hildegard De Vuyst
Vestuari:
Berlinde De Bruyckere, Dorine Demuynck
Il·luminació:
Carlo Bourguignon
So:
Bartold Uyttersprot
Producció:
les ballets C de la B
Companyia:
Agencia de Detectives de Objectos
Autor:
Xavier Bobés
Sinopsi:

El sempre inquiet i brillant Alain Platel –coreògraf de referència a Europa i creador d’espectacles oberts
a tots els llenguatges i estils, com Gardènia (Temporada Alta 2010) i Coup fatal (Temporada Alta 2015), s’ha fixat en l’obra de Gustav Mahler per plantejar una profecia del compositor alemany: “El meu temps arribarà”.

Visió transformada en un gran muntatge sobre els convulsos primers anys del segle XX que arriba fins a la gran crisi de la I Guerra Mundial.

Una producció de les ballets C de la B amb el paisatge musical de Steven Prengels, que, a més de música clàssica, incorpora sons de la natura i la realitat, i la polifonia de la tradició congolesa.

Premi de la Crítica 2016 categoria espectacle de dansa internacional

Crítica: Nicht schlafen (Sense dormir)

06/11/2016

Paisatge dosolador

per Montse Otzet

És el primer que es veu: un paisatge dolorós protagonitzat per dos cavalls morts  (inevitablement ens remeten a Guernica) i per unes persones arreplegades davant els cadàvers d’aquests animals que seran manipulats i apareixeran amb els ulls tapats com si no volguessin veure les atrocitats que els homes són capaços de generar. El silenci tan sols és trencat pel so d’uns esquellots que dóna densitat a la imatge. De fons hi ha una gran tela trencada, esquinçada, plena de forats, de buits negres que denuncien que per allà han transcorregut històries atroces.

Els cants que propulsen la dona i els vuit homes transmuten cap a una baralla inhumana, en la que els vestits queden estripats i els cossos malmesos i adolorits. De fons s’escolta el famós adagietto de la Cinquena Simfonia de Mahler, la música del qual ha estat la pauta i la inspiració d’Alain Platel per crear una obra que delata els temps convulsos i agitats que va propiciar la Primera Guerra Mundial.  

El muntatge recull diversos fragments de simfonies del compositor austríac, músiques que, en determinats moments, són manipulades amb gran destresa per Steven Prengels per tal de donar intensitat al paisatge sonor i visual. Una intensitat que ens arriba no tan sols per una potent i magnètica plasticitat, sinó que, especialment, per la  impressionant interpretació que executen els ballarins, creadors del moviment que generen i que fixen sota les hàbils directrius de Platel.

La diversitat i l’oposició estan presents a l’obra: hi ha moments en què el moviment i melodia van cap a una sola direcció, mentre que en altres, es desenvolupen a ritmes totalment oposats.  Aquest fet aporta una riquesa immesurable i fa créixer un muntatge que si bé en determinats moments decau lleugerament, és capaç d’enlairar-se a nivells sublims, malgrat la barbàrie i violència del contingut.

La individualitat hi té un lloc en aquest món desolador, però és el grup l’element que pren més força; una col·lectivitat tan capaç d’executar estratègies esgarrifoses davant un individuo, com de generar moments distesos i esperançadors.

La fusió de la música de Mahler amb ritmes congolesos resulta un gran encert i  propicia un dels millors fragments, com també puja el termòmetre quan els intèrprets executen un mateix moviment. Gestos i ritmes que donen solidesa a  un muntatge tan magnètic com incòmode, tan hipnòtic com punyent.