Nicht schlafen (Sense dormir)

Dansa

informació obra


Direcció Musical:
Steven Prengels
Composició musical:
Steven Prengels
Intèrprets:
Bérenger Bodin, Boule Mpanya, Dario Rigaglia, David Le Borgne, Elie Tass, Ido Batash, Romain Guion, Russell Tshiebua, Samir M’Kirech
Escenografia:
Berlinde De Bruyckere
Dramatúrgia:
Hildegard De Vuyst
Vestuari:
Berlinde De Bruyckere, Dorine Demuynck
Il·luminació:
Carlo Bourguignon
So:
Bartold Uyttersprot
Producció:
les ballets C de la B
Companyia:
Agencia de Detectives de Objectos
Autoria:
Xavier Bobés
Sinopsi:

El sempre inquiet i brillant Alain Platel –coreògraf de referència a Europa i creador d’espectacles oberts
a tots els llenguatges i estils, com Gardènia (Temporada Alta 2010) i Coup fatal (Temporada Alta 2015), s’ha fixat en l’obra de Gustav Mahler per plantejar una profecia del compositor alemany: “El meu temps arribarà”.

Visió transformada en un gran muntatge sobre els convulsos primers anys del segle XX que arriba fins a la gran crisi de la I Guerra Mundial.

Una producció de les ballets C de la B amb el paisatge musical de Steven Prengels, que, a més de música clàssica, incorpora sons de la natura i la realitat, i la polifonia de la tradició congolesa.

Premi de la Crítica 2016 categoria espectacle de dansa internacional

Crítica: Nicht schlafen (Sense dormir)

07/11/2016

Coreografia fúnebre

per Jordi Sora i Domenjó

Podria ser que aquesta obra d'Alain Platel / Les Ballets C de la B sigui la més compromesa coreografia dels darrers temps. Tracta d'una qüestió gens fàcil, sobre la qual sovint tanquem els ulls. El paral·lelisme entre els anys previs a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, on en contrast es produeix una efervescència artística descomunal i, alhora, es prepara el primer dels dos grans desastres col·lectius del segle XX, és un punt de partida magnífic per a l'aposta constant del coreògraf: situar els seus ballarins en un espai i context determinats per a què reflexionin (això és aquí: pensin amb els seus cossos) sobre els nostres temps.

Podeu llegir en l'enllaç la crítica: